L'estoc de vivenda cau el 12,6% però queden 340.000 vivendes noves buides

L'estoc de vivenda nova sense vendre ni llogar, que va arribar a superar les 687.000 el 2009, segueix sent un problema, però cada vegada menor encara que amb grans diferències per zones. L'any passat es va reduir el 12,6%, fins a les 340.000 (unes 50.000 menys), segons la taxadora Tinsa. Encara queden desocupats un 21,3% dels 1,6 milions d'immobles que es van construir a partir del 2008, encara que la taxa es va reduir des del 24,9% del 2015. El 2016 es va tancar amb 40.000 vivendes noves acabades, 63.100 en construcció i sòl finalista per a aixecar uns altres 1,565 milions de vivendes, que al ritme previst de construcció proveirien la demanda durant 8,6 anys.

Totes les províncies han reduït la seva sobreoferta d'obra nova el 2016, encara que a diferents velocitats. L'absorció és més ràpida als principals nuclis de població. A la província de Barcelona, queden 19.422 immobles nous buits, amb una taxa sobre els construïts durant la crisi inferior a la mitjana (19,1%). A la ciutat, amb prou feines en queden 2.028 (13,5%), que s'ocuparan en entre sis mesos i un any. 

Tant la capital catalana com Madrid, explica Tinsa, són dues zones en "clara reactivació de l'obra nova, encara que amb una diferència substantiva entre tots dos. Barcelona, per les seves característiques orogràfiques, no presenta una quantitat rellevant de sòl en zones d'expansió per donar cabuda a la nova oferta residencial, per la qual cosa ha de recolzar-se en l'oferta de la seva extensa àrea metropolitana. Pel contrari, a la ciutat de Madrid es disposa de capacitat suficient per albergar nova oferta a mitjà termini".

SÒL I CONSTRUCCIÓ

De les 63.100 vivendes en construcció, 4.500 es concentraven a la província de Barcelona, per darrere de les xifres de Madrid (15.900) i Alacant (5.500), però per davant de Biscaia (2.500), Guipúzcoa (2.300) i Saragossa i Màlaga (2.000 cadascuna). Al tancament del primer trimestre, Barcelona era el segon municipi amb més visats de construcció sol·licitats (1.049), per davant de Madrid (2.671).

Espanya, apunta Tinsa, compta amb sòl finalista a les àrees d'expansió fora dels cascos urbans per construir 1,565 milions de vivendes, que al ritme previst de construcció seria suficient per proveir el mercat durant 8,6 anys. A la província de Barcelona, hi ha sòl per aixecar 81.785 vivendes i proveir la demanda durant 9,1 anys.

DIFERÈNCIES MUNICIPALS 

Notícies relacionades

Barcelona és la ciutat espanyola amb els lloguers més cars

Les noves generacions es comprometen menys amb les empreses: 11 experts plantegen la necessitat de crear eines per a revertir-ho

L'informe inclou Barcelona ciutat, l'àrea del Baix Llobregat i El Garraf, Sabadell al Vallés, la Costa Brava i l'àrea de Sitges dins de les zones amb un baix nivell de stock en què s'està reactivant la construcció per falta d'excedents. A Sant Cugat, Mollet i Montcada i Reixach també s'està tornant a construir, malgrat que l'stock és encara moderat, perquè l'oferta de producte acabat és inadequada.

"Els primers senyals de canvi de tendència que es van detectar al mercat immobiliari l'any 2014 han aconseguit consolidar-se. L'any 2016 ha deixat les primeres pujades significatives de preus a grans ciutats i certs enclavaments de la costa, i contundents creixements a nivell nacional de compravendes, hipoteques i visats d'obra nova en taxa interanual. Si bé el sector presenta més activitat que fa dos anys, es tracta d'una recuperació selectiva, que progressa de forma pausada", apunta l'informe, que destaca que "la qualitat de l'ocupació generada no està permetent crear una demanda amb suficient confiança i nivells de solvència com per reactivar el mercat de manera generalitzada".