El 2017 comença amb més pendent

El Gener pot semblar que ja no és el que era. L'inici del 2017 no és sinònim de pujades generalitzades en el cost de la vida i els serveis bàsics, igual que va passar l'any passat i l'anterior. De totes maneres, hi ha serveis molt essencials, subjectes en part al vaivé del mercat, que no s'escapen de les alces, com el rebut de la llum o el gas natural. I més que tripliquen l'alça dels salaris (1,08% pactat en conveni fins al juny) en un context d'inflació del 0,7% fins al novembre. Per tot això es pot dir que serà un any amb més pendent que els anteriors.

De fet, els costos salarials fins al tercer trimestre del 2016 van registrar un descens del 0,3%, fins als 1.804,1 euros, mentre creixen els beneficis empresarials i l'economia arriba a una velocitat de creuer superior al 3%. Per al 2017 està previst que es redueixi la taxa de creixement del producte interior brut (PIB). Segons totes les previsions de tots els organismes nacionals i internacionals, inclòs el Govern. L'Executiu espanyol pronostica un creixement del 2,5% el 2017, davant el 3,2% del 2016. 

El que és evident és que la crisi ha erosionat el poder adquisitiu dels salaris. El cost salarial, que en el tercer trimestre del 2008, l'últim exercici de bonança econòmica previ a la recessió, era de 1.722,45 euros s'hauria d'haver situat en 1.848,19 euros en el mateix període del 2016, en lloc d'en 1.804. Això significa que s'han esfumat més de 600 euros anuals de poder adquisitiu i això succeeix es compari el període de crisi que es compari. I això tenint en compte la reducció de les retencions en l'impost de la renda (IRPF) per la rebaixa del tribut aprovada pel Govern. La pèrdua de capacitat de compra és evident i no es recupera tot el que s'ha perdut, mentre que els costos dels serveis essencials no van parar de pujar durant una bona part del període, amb l'excepció del 2015 i el 2016 (dos anys amb cites electorals).

L'únic canvi de tendència en positiu en les retribucions del treball el protagonitza el salari mínim interprofessional (SMI), que puja el 8%, fins a 707,60 euros mensuals, gràcies a l'acord entre el Govern i el PSOE. La contrapartida són les pensions, que s'actualitzaran el 0,25%. Això suposa que, si es compleixen els pronòstics del Banc d'Espanya per al 2017, cediran 1,75 punts de poder adquisitiu el 2017, ja que pronostica una inflació del 2%. I això se suma al retrocés real de gairebé mig punt en l'any que s'acaba.        

A diferència d'un any enrere, no hi ha en l'exercici que comença cites electorals programades en l'agenda, encara que sí inicialment en el full de ruta dels partits independentistes a Catalunya, que sospesen comicis cap a tardor. La rebaixa de l'impost de la renda (IRPF), la segona fase del qual es va implantar el 2016, ja s'ha consolidat i no es veuen noves retallades a l'horitzó més pròxim. En les estimacions remeses pel Govern a Brussel·les a principis d'aquest mes, l'Executiu pronostica un augment de la pressió fiscal, és a dir, del pes dels ingressos tributaris sobre el conjunt de la riquesa que genera el país, del 34,1% el 2016 al 34,4%. I aquest canvi, que vénen a ser més de 3.000 milions de diferència, contrasta amb les dades enviades a la Comissió Europea l'octubre passat, en què estimava que aquesta variable es mantindria.  

PUJADES IMPOSITIVES

La tendència dels impostos, almenys dels indirectes, serà a pujar. Els gravàmens sobre les begudes alcohòliques de més graduació begudes alcohòliquesja han augmentat el 5% i els que recauen sobre els cigarrets i sobre el tabac de picadura, el 2,5% i el 6,8%, respectivament arran d'un decret de mesures tributàries aprovat pel Govern el 3 de desembre. Amb això preveu ingressar 150 milions addicionals. Però el gruix procedeix de reformes en l'impost de societats, amb el qual obtindran 4.800 milions. La principal novetat és un tribut nou sobre les begudes ensucrades carbonatades (refrescos), amb el qual s'esperen recaptar 200 milions i que entrarà en vigor durant l'exercici. Catalunya té previst un gravamen similar en el seu projecte de Pressupostos, cosa que pronostica una nova topada amb el Govern central.  

Un dels principals efectes de les mesures tributàries acordades per l'Executiu de Mariano Rajoy és l'actualització de les bases per als valors cadastrals municipals que serveixen per calcular l'impost de béns immobles (IBI). Aquest gravamen pot pujar almenys el 8% en més de 200 municipis catalans, del total de 334 que hauran d'aplicar coeficients d'actualització.

Els principals augments correspondran a les localitats que no actualitzen aquests valors des del període comprès entre el 1984 i el 1990. En aquells on aquests valors no s'adapten des del 2005 al 2011, la base de l'IBI en realitat es redueix. A tot Espanya, la mesura suposa pujades dels valors en gairebé 1.900 municipis i baixades en 550. 

VUIT PUJADES  

Un dels serveis bàsics que no para de pujar en els últims vuit mesos és el rebut de la llum. En l'últim mes de l'any s'ha incrementat al voltant del 3%. Així, la factura d'una llar mitjana (potència contractada de 4,4 quilowatts i consum de 250 kw), passa d'uns 60,22 euros a gairebé 62. D'aquesta manera acumula el vuitè mes de pujada, que es podria reproduir en el pròxim rebut. Aquest augment se suma al del novembre (+2,3%), octubre (+7,3%), setembre (+1,5%), agost (+0,9%), juny (+1,5%) i juliol (+8,3%), que sumen un increment superior al 20% des del maig.

I tot això malgrat que el Govern va congelar la part regulada del rebut, tal com ha fet per al 2017. En tot cas, entre el 30% i 40% d'aquest està subjecte als vaivens del mercat, amb canvis cada hora (24 preus diferents del dia o 720 al mes).

A més, el Govern va incloure al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) del dia abans de Nadal la metodologia per calcular la refacturació a uns 13 milions d'usuaris, com ja va acordar al novembre, de la tarifa regulada (PVPC) per adaptar-se a una sentència del Tribunal Suprem sobre el marge de comercialització de les elèctriques. La mesura afecta el 2014 (des de l'abril), 2015 i 2016 i pot suposar uns dos euros per client i any, si bé les companyies podrien renunciar a reclamar-lo als que es van passar a contractes en el lliure mercat, ja que "és difícil reclamar una quantitat petita per consums passats a una persona que ja no és client", afirmen.

Al seu torn, ha entrat en vigor el nou finançament del bo social per als clients en situació vulnerable, també per adaptar-se a una sentència del Tribunal Suprem. A més, hi haurà més d'un tipus de descompte per a un mínim de quatre perfils d'usuaris, dels quals tres tindran dret a ajudes. En aquest cas, el descompte en el rebut passa a ser finançat per totes les comercialitzadores, si bé Endesa, Iberdrola i Gas Natural carregaran amb gairebé el 90%.

Així mateix, s'inclou en la llei elèctrica els clients més vulnerables atesos pels serveis socials i autonòmics que no podran ser objecte de talls de la llum i el rebut serà cofinançat entre aquests serveis públics i les companyies que carreguen amb el bo social, encara que les aportacions es determinaran reglamentàriament més endavant. Aquesta part per als usuaris més vulnerables no entrarà en vigor almenys fins d'aquí tres o quatre mesos.    

Un altre cost per a les famílies que s'encareix és el corresponent al gas natural, que puja el 3,5% per als 1,7 milions d'usuaris que té la tarifa regulada. En canvi, la factura de l'aigua factura de l'aigua es mantindrà congelada, ja que la Generalitat ha decidit rebaixar una part del cànon de l'aigua d'ATLL, la concessionària de l'àrea metropolitana i altres comarques adjacents (4,5 milions d'habitants) per evitar l'alça prevista en el contracte de gestió, que repercutiria en un augment d'entre l'1,2% a 1,5% en el preu que paga l'usuari.

METRO, BUS I RODALIES

Notícies relacionades

La Reserva Federal manté els tipus i ajorna una possible retallada

Els catalans ja poden consultar el que pagaran pel CO2 dels cotxes

Una altra bona notícia és la congelació dels preus del transport públic transport públic a l'àrea metropolitana de Barcelona, que inclouen des del Metro i el bus als Ferrocarrils de la Generalitat. Això significa que el bitllet simple per a una zona seguirà en 2,15 euros; la targeta T-10 per a una zona, en 9,95 euros, i la T-50-30, en 42,50 euros. A més s'amplien fins als 16 anys els avantatges de la targeta T-12. També queden congelats els bitllets de Rodalies a Barcelona i els serveis regionals de Renfe, així com les tarifes de l'Autoritat del Transport Metropolità del Camp de Tarragona, Girona i Lleida. 

Per la seva part, el peatge de les autopistes en concessió de l'Estat baixa el 2017 per segon any consecutiu. El preu mitjà del peatge a la xarxa d'autopistes dependents de l'Administració de l'Estat baixarà una mitjana del 0,4%. Això suposarà el seu segon descens anual en almenys els últims 15 anys. Aquesta reducció segueix la del 0,6% que ja es va aplicar a l'inici del 2016. Es dóna la circumstància que el nou retrocés en els preus es produeix en una etapa de recuperació del trànsit i en un moment en què l'Estat haurà de fer-se càrrec de vuit d'elles, entre les quals hi ha les radials de Madrid, després que hagin fet fallida les societats concessionàries.