Claus de la decisió del tribunal de la UE

Aquestes són les claus principals de la decisió del tribunal de la UE.

¿Per què és tan transcendent aquest procés judicial a la UE?

El 2013, el Tribunal Suprem va dictar una sentència que va considerar nul·les per poc transparents les clàusules terra del BBVA, Novagalicia (Abanca) i Cajamar. La sentència només afectava aquestes tres entitats, que ja les van eliminar i n'han assumit el cost. Des d'aleshores, la majoria dels bancs les han eliminat. Paral·lelament, el Suprem té pendent aclarir si les múltiples sentències en contra que estan patint els bancs per aquest assumpte els han d'obligar a pagar als demandants tots els diners cobrats de més des de la data de la sentència (2013) o per tot el contracte, que en molts casos daten del 2009. No obstant, el Tribunal Suprem va decidir el 14 d'abril suspendre la tramitació d'un recurs sobre clàusules terra a l'espera de conèixer el pronunciament de la justícia europea. 

¿Què és el que havia de decidir el Tribunal Europeu?

L'alt tribunal, que ha estudiat el cas de dues persones que van sol·licitar la suspensió de la resolució d'un recurs presentat per Unicaja l'octubre del 2015, s'havia de pronunciar sobre la retroactivitat. És a dir, si els bancs han de pagar als demandants tot l'import cobrat de més des de la data de la sentència o per tot el contracte, i no només des del 2013, que és quan va dictar sentència el Tribunal Suprem. 

¿Què s'ha debatut a la vista oral aquest dimarts?

Notícies relacionades

Europa decideix avui sobre la retroactivitat de les clàusules terra

La UE dictamina en contra de la banca i fixa la devolució total dels diners cobrats per les clàusules terra

En els seus al·legats, els advocats dels afectats i els de les entitats financeres implicades en aquests tres assumptes han exposat els seus arguments per defensar les seves posicions, que principalment han girat al voltant de les implicacions econòmiques que tindria decretar la retroactivitat sense límit per a les devolucions de les quantitats cobrades pels bancs als seus consumidors. En aquest sentit, la defensa dels afectats ha apuntat que la devolució de la totalitat d'aquests imports no suposaria riscos sistèmics per a l'economia espanyola i que, a més, podria facilitar el "compliment correcte" de les obligacions adquirides per part dels clients amb les entitats financeres. Per la seva part, l'Advocacia de l'Estat ha defensat la sentència del Tribunal Suprem, que va declarar nul·les les clàusules terra en contractes hipotecaris però que va limitar la devolució de les quantitats en el temps, cosa que considera que és "una important fita en favor de la màxima protecció del consumidor". La Comissió Europea, per la seva part, ha alertat que "si s'eliminen només els efectes cap al futur, els professionals tindrien un incentiu econòmic clar i evident per seguir utilitzant clàusules abusives", ja que "se'n beneficiarien mentre un tribunal nacional no declari la seva abusivitat".

¿Quins efectes pot tenir sobre la banca espanyola?

Les entitats financeres espanyoles han percebut uns 4.474 milions d'euros per l'aplicació de clàusules terra en les hipoteques entre el novembre del 2009, quan els bancs i les caixes van activar la seva comercialització, i fins al 9 de maig del 2013, data sobre la qual ha establert doctrina el Tribunal Suprem a partir de la qual s'ha de tornar la quantitat cobrada per aquest tipus mínim per falta de transparència. Amb la resolució de Brussel·les sobre la devolució de tots els imports cobrats per les clàusules terra des de l'origen del préstec, la banca espanyola hauria de tornar 4.500 milions, xifra que incrementaria la factura de 5.269 milions pels interessos cobrats des del 9 de maig de 2013 fins a finals del 2015, segons càlculs d'Analistes Financers Internacionals (AFI). Així doncs, les entitats financeres han ingressat gairebé 9.800 milions des del 2009 gràcies a limitar a les hipoteques la caiguda de l'euríbor.