Robe Iniesta incendia sales després de Robe Iniesta

Que Robe Iniesta era un artista que va tenir fans molt fans ja ho sabíem, però no passa cada dia que les entrades d’un concert s’esgotin sense que s’anunciï qui actuarà. Així va ser ahir a l’Aliança del Poblenou, on el públic que va ocupar les 800 i escaig localitats en va tenir prou amb saber que s’homenatjaria Robe, i que el sarau l’organitzava Barnasants, per moure’s i passar per taquilla i així celebrar i compartir les cançons del que fos timoner d’Extremoduro, finat el 10 de desembre als 63 anys.

Alta motivació a la sala, sí, visible quan el públic va arrencar a cantar Amor castúo tot just insinuar-se l’inici de la cançó per part de Marcos Deker, el director artístic de Barnasants canta Robe. Al capdavant d’un competent quintet, Deker va cedir el micro als successius convidats. Es tractava de disfrutar d’un repertori de llegenda i l’aliment rocker va ser sòlid des de l’arrencada: de l’acceleració de Golfa, pilotada per Nerea Bruixa, als racons de Dulce introducción al caos, recorreguts per Erxart Casas, cantant "apadrinada per Pi de la Serra", com la va presentar Deker (és la filla del que va ser el guitarrista, el desaparegut Amadeu Casas).

La banda base va assegurar la cohesió a mesura que desfilaven Irene Cortés (Nada que perder, del Robe solista), el poeta Iñaki Nazabal (que va recitar fragments de Salir) i un rugent Joanjo Bosk (a Deltoya). Meritxell Gené va imprimir el seu temperament a Si te vas, i va ser majúscula la sorpresa quan va aparèixer "el tio que es posava a cantar quan a Robe se li oblidaven les cançons", que no era cap altre que Mon Sogas (baixista d’Extremoduro entre el 1993 i el 1998). Pur esperit Robe, de primera mà, en els intensos assalts a So payaso i Decidí.

Hi va haver saborosos rastres de melisma del sud amb Raquel Lúa (imponent a La canción más triste), el pessic poètic de Sergi Carbonell (l’exteclista de Txarango, a La vereda en la puerta de atrás) i un exaltat Jesucristo García esperonat per Lucas Masciano i cantat per tota l’Aliança. Clímax que la família completa, reunida en escena, va rematar amb Ama, ama, ama y ensancha el alma, clamant per "volar lliure al sol i al vent". Va quedar clar que Robe, la sola menció al seu nom, continua omplint sales després de Robe, i més difícil si és possible, incendiant-les.

‘Barnasants canta Robe’

Notícies relacionades

Quevedo, cantant: "Sento que en cap dels meus projectes m’he posat una disfressa"

Barcelona Events Musicals cancel·la la gestió d’El Molino

24/4/2026

L’Aliança del Poble Nou