"M’agraden molt facetes molt diferents"

Natalia Lacunza (Pamplona, 1999) es mou entre molts mons i encaixa perfectament en cadascun. La cantant assegura no poder escollir entre els concerts en sales i les festes majors, però tampoc es decanta per les balades o la música experimental. Lacunza crea en una versatilitat que dona sentit al seu projecte i que ha avançat amb els anys de carrera. "No puc triar perquè m’agraden molt facetes molt diferents", resumeix l’artista.

Després de publicar el seu últim projecte , N2STAL5IA (Universal, 2025), al novembre, la prova de foc de l’àlbum va arribar amb la gira de sales: "Ha sigut el millor moment, de sentir les cançons amb el públic i veure que els han agradat". Lacunza va començar aquest petit tour al gener i avui inicia la segona fase: festes i festivals. De fet, la cantant començarà aquest fragment de la gira avui a les Festes de Primavera de l’Hospitalet de Llobregat. "Les sales són molt íntimes i emocionants, però als festivals tens l’oportunitat de veure’t amb altres artistes i també té la seva gràcia", assegura dins de la seva dualitat interior.

En la posada en escena, igual que a la portada de l’àlbum, Lacunza remarca la importància dels símbols i elements visuals. En aquest cas, ressalta el color blau del sofà que se situa al centre de l’escenari: "N2STAL5IA és un àlbum que està encallat una mica en el passat, que parla molt d’aquesta sensació i el blau és el color de la melancolia per excel·lència". En aquest sentit, assegura que "cada projecte té el seu propi llenguatge i detalls", per la qual cosa juga una mica amb la sinestèsia, la capacitat d’atorgar colors i característiques a certs elements.

El pas previ al directe

Lacunza assegura que se sent "més segura a l’escenari que a l’estudi": "Els dies bons són increïbles, però els dolents es passen fatal", argumenta. Ara bé, explica també que disfruta de l’estudi, però inicia aquest procés sense pretensions i entenent-lo com un "espai de llibertat": "Cal anar sense cap tipus d’expectativa: no pretendre fer el hit de la teva vida, ni de fer un àlbum així com: ‘Vinga, ho faré tot des de zero’".

Així, surten idees com les veus a Sabes qué???, un dels seus temes favorits de l’àlbum, en què les seves amigues coregen "N-A-ta-lia". La proposta va començar com una forma d’expressar la "veu taladradora del teu cap, de l’exigència i les pegues", però va acabar significant just el contrari: "És el cor de les amigues que et treuen precisament d’aquest bucle", diu.

Un cop es publica un àlbum, no el torna a escoltar, entre altres motius per no pensar-hi massa: "El que s’ha fet fet està, i crec que no s’hi ha de donar massa voltes". Tanmateix, sempre queda algun marge de millora o de canvi en els concerts: "Si vull canviar alguna cosa, en el directe es poden fer coses", apunta la cantautora.

Notícies relacionades

Quevedo, cantant: "Sento que en cap dels meus projectes m’he posat una disfressa"

Barcelona Events Musicals cancel·la la gestió d’El Molino

"Hi ha dies que em ve moltíssim de gust fer-ho tot i hi ha altres dies que m’agradaria ficar-me sota la terra". En aquesta dicotomia es resumeix la seva relació amb la indústria musical: entre la "passió" i els "mals de cap". "De vegades penso: ‘Mare meva, no podria haver sigut jo fustera’". A aquesta constant contradicció se li uneix la síndrome de l’impostor, la veu interior que nega les capacitats personals: "Crec que totes les dones lluitem contra això, quan realment som mil vegades més capaces del que nosaltres mateixes ens creiem", relata. En aquest sentit, Lacunza pren la seva inspiració eminentment de dones. Des de FKA twigs Lady Gaga, passant per Sylvia Plath i Caroline Polachek: "Tant de bo pogués tenir un 5% de la visió, del talent, de la força que elles van tenir i tenen", ressalta.

Lacunza va sortir d’OT el 2018 i no en renega: "Soc el que soc per totes les coses que he fet". Però també diu que el públic "s’ha anat ampliant i canviant".