Europa decideix avui sobre la retroactivitat de les clàusules terra

El sector financer limita a entre 5.000 i 7.500 milions d'euros l'impacte en la banca espanyola d'una eventual retroactivitat total de les clàusules terra en el dictamen que ha de donar a conèixer aquest dimecres el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), que ha de resoldre sobre si la retroactivitat d'aquests contractes es limita al 2013 o es fixa en l'origen del contracte. Les xifres amb què treballa el sector no suposen "cap problema", segons afirmen les entitats, perquè la majoria ja han provisionat l'impacte d'una sentència contrària als seus interessos. Amb tot, ningú s'atreveix a donar per descartada una sentència que decideixi la retroactivitat en el moment en què es va firmar el contracte.

Rafael Alonso, analista de Bankinter, ha destacat que els bancs espanyols treballen des de fa més de tres anys sobre les clàusules terra de les hipoteques, que limitaven la caiguda de l'euríbor, principal índex dels préstecs per a vivenda. En aquest sentit, ha posat en valor que algunes entitats van decidir retirar aquestes clàusules i fer provisions, mentre que també s'ha acordat amb els clients la seva eliminació per pactar tipus fixos en les hipoteques, cosa que limita l'impacte per al banc. "No és evident que es dictamini en contra de les entitats", ha indicat Alonso.

La xifra de Bankinter coincideix amb la d'un informe del Banc d'Espanya, que no és públic, encara que n'han transcendit algunes dades. Ni Bankinter ni Santander tenen clàusules terra en les seves hipoteques, però la resta de grans entitats tenen quantitats pendents per proveir en cas de retroactivitat total. Un informe de Goldman Sachs destaca que el Banco Popular seria l'entitat més afectada ja que sobre una suma total d'hipoteques de 26.052 milions d'euros ha de dotar provisions per 1.034 milions en cas de retroactivitat. En xifres brutes, la quantitat de BBVA és de 1.845 milions, la majoria de la banca espanyola, però sobre una cartera hipotecària de gairebé 89.000 milions.

En el cas de CaixaBank, pujarien a 1.780 milions les provisions sobre una cartera d'actius hipotecaris de 88.651 milions d'euros. Per Bankia, la xifra a proveir baixa fins als 240 milions. Goldman Sachs no inclou a la seva llista el Banc Sabadell, que sempre ha defensat que les seves clàusules terra no són abusives i els clients les coneixien. Encara que, segons l'anàlisi duta a terme per Deutsche Bank el juliol d'aquest any, el banc vallesà hauria de cobrir fins a 250 milions d'euros, que ja haurien sigut provisionats en aquests moments, segons fonts financeres.

PRECEDENT LEGAL

El maig del 2013, el Tribunal Suprem va considerar abusives aquestes clàusules perquè els consumidors no havien sigut adequadament informats de la càrrega econòmica i jurídica que se'ls imposava, però va fixar en la data de la sentència la retroactivitat màxima perquè la seva nul·litat només tingués efectes de cara al futur.

L'advocat general del TJUE, Paolo Mengozzi, va donar la raó al Tribunal Suprem espanyol a l'afirmar el juliol passat que limitar en el temps la nul·litat de les clàusules terra és compatible amb el dret comunitari i es justifica per les "repercussions macroeconòmiques". En les seves conclusions, va rebutjar la retroactivitat de les clàusules terra en les hipoteques i va permetre que la banca s'alliberés, transitòriament, del pagament de diversos milers de milions d'euros.

Notícies relacionades

La UE dictamina en contra de la banca i fixa la devolució total dels diners cobrats per les clàusules terra

Els bancs registren caigudes de fins a l'11% després de la sentència sobre les clàusules terra

Fins ara, els tribunals ordinaris a Espanya havien dictat que les clàusules terra il·legals, aquelles que van ser mal comercialitzades als clients, s'havien de retornar des del mes de maig del any 2013, assumint la sentència del Suprem. Però recentment algun tribunal, com l'Audiència Provincial de la Rioja, ha decretat la retroactivitat amb efecte de l'inici del contracte (2008) en un cas concret.

La justícia europea analitza tres casos acumulats que afecten Cajasur, BBVA i Banco Popular, després que un jutjat de Granada i l'Audiència Provincial d'Alacant, on es van plantejar els casos, preguntessin al TJUE si la nul·litat a partir de la data en què es va dictar sentència és compatible amb la normativa comunitària. La conclusió a què va arribar l'advocat europeu es correspon amb l'ordenament jurídic intern de precisar les condicions, sempre que respectin els principis d'equivalència i d'efectivitat del dret comunitari. El dictamen de l'advocat no és vinculant per al TJUE. Fins i tot en la majoria de les resolucions no ha tingut en compte el dictamen previ.