Preferents a perpetuïtat

El mateix dia que el Tribunal Suprem dictava una sentència contra els antics gestors de Nova Caixa Galicia (NCG) en què els mateixos jutges es queixen, literalment, que la pena que imposen «és exigua» per al que es mereixen, es va fer la presentació del llibre d’investigació La estafa de las preferentes (Alternativas Económicas), del periodista Andreu Missé.

Els administradors gallecs no s’estalvien la condemna per apropiació indeguda, que és com es qualifica les pensions multimilionàries que es van atribuir abans de deixar l’entitat d’estalvi salvada amb diner públic. A NCG, com en altres caixes i bancs, també es van vendre participacions preferents, el producte financer més tòxic per a particulars des de principis de segle, distribuït de manera contumaç quan la crisi global ja afectava la gairebé totalitat de les caixes d’estalvi (2009-2011).

Quan Missé (Barcelona, 1947) qualifica aquestes operacions enganyoses d’estafa no és que li surti la vena periodística de ràpida valoració, ni la del llicenciat en Dret que qualifica segons descriuen els codis. És la suma dels dos sabers que coincideixen en una obra modèlica d’investigació prolixa, rigorosa i metòdica, convertida en un relat singular de les males pràctiques en les dues Espanyes de l’últim quart de segle: la que elogia les pilleries, fins a perdre l’escrúpol de no robar als pobres i la que quan es descobreix l’estafa, primer la nega, després l’oculta i al final es deixa diluïda en el formol del pas del temps fins que prescriguin autors, governants i encobridors. 

Artifici molt comptable

Notícies relacionades

Persones que canvien de sector laboral: una tendència que ja representa més del 18 % dels contractes signats

El Govern traspassa 40.000 vivendes de la Sareb a la nova empresa pública

Calia remenar papers, recollir testimonis, tornar la dignitat als enganyats i posar negre sobre blanc el que avui segueix d’actualitat. Les anomenades participacions preferents venudes a prop d’un milió de famílies i amb volums que en la seva xifra més baixa supera els 15.000 milions d’euros van ser un engany, començant pel seu mateix nom. Eren accions (risc) disfressades d’estalvi a terminis, amb l’esquer de la rendibilitat i liquiditat, i dissimulant que qui comprava ho feia a perpetuïtat. Artifici comptable admirable: ser preferent com el que puja abans a un avió i a la vegada quedar-se subjecte a la sort del venedor. 

El mig miler de pàgines escrites per Missé, director de la revista Alternativas Económicas –impulsada com el llibre pel micromecenatge– és, en paraules del catedràtic Antoni Garrido –que va fer la presentació al costat de la seva col·lega  Milagros Pérez Oliva– «un text necessari per sortir del drama dels afectats i tenir una anàlisi detallada i acurada». Periodisme d’investigació clàssic: reunir dades, contrastar-les, ordenar-les cronològicament i narrar-les amb sobrietat.