LLUITA CONTRA EL FRAU FISCAL

Hisenda fa aflorar 6 milions no declarats per discoteques de Barcelona

Els centres d'oci van ocultar entre el 2010 i el 2012 un de cada quatre euros que ingressaven

L'Agència Tributària va inspeccionar fa dos anys 9 locals d'oci nocturn de la capital catalana

La discoteca Bling Bling, al carrer de Tuset de Barcelona.

La discoteca Bling Bling, al carrer de Tuset de Barcelona. / JONATHAN GREVSEN

3
Es llegeix en minuts
Agustí Sala
Agustí Sala

Redactor en cap d'Economia

Especialista en Economia

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Les macroinspeccions de l’Agència Tributària donen fruits. Hisenda ha fet aflorar gairebé sis milions d’euros de mitja dotzena de societats que exploten nou discoteques a Barcelona després de la personació de desenes de funcionaris als establiments el 2014. La quantitat inclou des de les quotes pendents fins als interessos i les sancions corresponents. Aquesta ofensiva en locals nocturns és anterior a la de fa poc més d’una setmana a 87 discoteques en 11 autonomies; 16 d’elles a Catalunya.

Com a resultat de les investigacions del 2014 s’ha comprovat que els centres d’oci nocturn inspeccionats ocultaven al fisc al voltant d’un euro de cada quatre que van ingressar en els exercicis del 2010 al 2012, segons fonts coneixedores de les investigacions. En concret, la diferència entre el que van facturar i el que van declarar dóna una mitjana del 23%.

I respecte al resultat d’explotació –una xifra menor ja que s’obté de deduir les despeses dels ingressos–, la diferència és del 78%. De totes maneres, en algun dels exercicis analitzats, el que s’hauria d’haver declarat respecte al que efectivament es va donar a conèixer al fisc manté una diferència de fins a 2,5 vegades o el 155%.

SIS EMPRESES

Les actuacions per fer aflorar quantitats eludides de l’IVA i l’impost de societats van afectar mitja dotzena d’empreses que exploten aquestes sales de festes de Barcelona, entre les quals hi ha Luz de Gas, Razzmatazz o Bling Bling, segons van assegurar fonts del sector.

Tenint en compte el balanç obtingut amb aquestes inspeccions, és possible que Hisenda avaluï futures actuacions similars en el mateix sector o en altres rams d’activitat que considera susceptibles d’estar en l’economia submergida o de comptar amb importants volums de frau. De fet, aquest tipus d’iniciatives, amb ordre judicial, formen part dels plans per combatre el frau.  

ARXIUS INFORMÀTICS

A diferència d’altres actuacions, com la macroinspecció que va afectar el mercat central del peix de Mercabarna, que va fer augmentar l’import de les quantitats declarades voluntàriament en l’exercici següent, en aquesta ocasió s’han regularitzat sumes que escapaven al fisc i que pugen a 5,8 milions d’euros.

La macrooperació del 2014 va ocupar personal de l’Agència Tributària de les àrees d’inspecció, auditoria informàtica i vigilància duanera. Els efectius van estar en alguns establiments diverses hores, amb ordre judicial, i van comprovar arxius informàtics i una altra documentació comptable.

Les discoteques implicades van declarar vendes i, per tant, beneficis, molt inferiors als obtinguts. Una petita part correspon a transaccions dels proveïdors i majoristes de begudes fetes en efectiu i en negre, de manera que els rendiments obtinguts amb aquestes i l’IVA no s’haurien declarat.

LA PRÀCTICA

Però el gruix de les investigacions es va centrar en mercaderies entregades amb factures amb l’IVA correctament repercutit però sense identificació del receptor. Amb aquesta pràctica, els proveïdors compatibilitzen per un costat el fet de satisfer els desitjos dels seus clients (les discoteques) d’ocultar una part de les seves vendes amb la impossibilitat material que totes les transaccions es facin en efectiu i en negre. Per això es realitzen operacions amb factures correctes però sense identificació del destinatari, cosa que dificulta trobar els beneficiaris.

Notícies relacionades

Les empreses que exploten les discoteques haurien utilitzat vendes que els seus proveïdors realitzen en a per portar a terme compres en b. Així redueixen el seu nivell de vendes i liquiden menys IVA i, conseqüentment, rebaixen de forma considerable el pagament pels beneficis obtinguts per l’impost de societats.

L’Agència Tributària s’ha mostrat molt activa a combatre borses de frau a Barcelona. Una de les ofensives és requerir informació a les plataformes d’internet que comercialitzen els lloguers turístics a canvi d’una comissió per informació sobre els propietaris. L’objectiu d’Hisenda és determinar si tributen per aquest negoci que està en auge a la capital catalana.