GRANS INFRAESTRUCTURES

La magnitud del Canal de Panamà

La nova infraestructura ha suposat un repte per a l'enginyeria espanyola i un salt de gegant per a les finances panamenyes

La magnitud del Canal de Panamà

Alejandro Bolivar

2
Es llegeix en minuts
Max Jiménez Botías
Max Jiménez Botías

Periodista

ver +

Ho diu l’enginyer cap de les obres d’ampliació del canal, José Peláez: «Panamà existeix perquè existeix del canal». Tot en aquell país gira al voltant de la gran infraestructura logística que suposa un eix bàsic del comerç mundial. Mercaderies –però també capitals– que fan el seu trànsit pel punt més estret del continent americà entre els dos oceans (Atlàntic i Pacífic): 60 quilòmetres de costa a costa que s’enllacen per via fluvial a través del llac Gatún.

    Cent anys acaba de complir la vella instal·lació construïda per enginyers nord-americans com una clara mostra de l’ascendència que els EUA tenen sobre el país. Però després d’aquest temps –encara evident l’increïble repte que va representar aquella construcció per al seu temps–, el canal havia arribat a la seva capacitat màxima. Si no s’hagués ampliat hauria acabat perdent la seva transcendència internacional, consideren les autoritats panamenyes. L’ampliació suposa passar de 330 milions de tones a l’any a 600 milions, just el doble. 

    Si l’ampliació d’aquest eix comercial interoceànic es mesura en xifres, el projecte mostra una dimensió espectacular. Començant pel més bàsic: el canal representa la principal activitat econòmica de Panamà. Aporta directament el 6% del producte interior brut (PIB), amb una facturació anual de 2.610 milions dòlars (2.372 milions d’euros), i genera 13.100 treballs directes. L’ampliació, que s’inaugura el 26 de juny, una vegada finalitzades les obres del Grupo Unido por el Canal (GUPC) –consorci liderat per l’espanyola Sacyr, en què participen la belga Jan de Nul, la italiana Impreglio i la panamenya Grupo UPC– suposa per a l’Autoritat del Canal de Panamà (ACP) gairebé triplicar els ingressos: tindrà capacitat per arribar a una facturació de 7.000 milions de dòlars a l’any. 

    La infraestructura actual té dos jocs de rescloses que permeten el trànsit de 39 vaixells al dia en un procés que es pot dilatar entre vuit i 13 hores: tres hores per superar les rescloses i entre cinc i 10 hores per travessar el llac, en funció de la potència que utilitzi cada embarcació. La nova infraestructura permet incorporar 19 vaixells més diaris a aquest trànsit. Amb la particularitat que la vella instal·lació únicament admet el pas d’embarcacions fins a 4.500 TEU –unitat equivalent a vint peus o capacitat d’un contenidor–, denominades Panamax. El nou trajecte podrà ser solcat per les embarcacions Post Panamax, de 12.600 TEU.

Notícies relacionades

Obra internacional

El grup constructor (GUPC) està compost per quatre firmes, però directament han intervingut tres companyies dels Estats Units, una holandesa, una espanyola i una italiana en el disseny. Les 16 grans comportes de 50.000 tones cada una –que semblen flotar a l’aigua per un complex sistema de llastos com el d’un submarí– han sigut dissenyades per la italiana Cimolai. Les grans vàlvules que regulen el pas de l’aigua entre cambres són de la coreana Hyundai. En el procés de construcció hi han participat 76 empreses espanyoles. Les obres es van iniciar el 25 d’agost del 2009. Acabar-les ha costat gairebé set anys, inclosa l’aturada que es va produir a finals del 2012 per la reclamació dels sobrecostos que han aparegut durant el procés de construcció.