Arriba la tonyina, augmenten els succedanis

Seguint el seu cicle anual, la tonyina atlàntica ja viatja a 200 quilòmetres per dia, sense aturar-se a menjar durant vuit setmanes, fins a travessar l’Estret i entrar al Mediterrani buscant aigües càlides per fresar. Ho farà, amb més intensitat, entre mitjans de maig i principis de juliol, a les aigües pròximes a Formentera, així com a tota la part central i sud del Mediterrani. En paral·lel, també serà durant el pròxim trimestre quan es donaran les pitjors pràctiques d’engany sobre la garantia que el que es menja a casa i restaurants, crua o cuinada, respon a la denominació de tonyina del Mediterrani.

Més que una paradoxa, el fenomen que fins al 73% del que es ven als mercats i es consumeix en restaurants com a tonyina acaba sent una altra espècie es deu a una escalada d’equívocs amb efectes econòmics tan evidents com la diferència entre una bossa de marca i la seva imitació. Cal afegir-hi l’absència del control administratiu de la cadena comercial. Aquestes pràctiques van des del simple desconeixement fins al frau.

A finals del 2015 es va conèixer l’estudi més ben fonamentat sobre el present i el futur de la tonyina, que s’explota, de forma sostenible, a les granges marines de l’Ametlla de Mar, per iniciativa del grup Balfegó, que en lidera la venda mundial (primer client, el Japó). El Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC), a través del seu Centre d’Estudis Avançats (CEAB), amb seu a Blanes, ha establert el primer registre objectiu dels nivells d’engany en el consum de tonyina, és a dir, pagar per un succedani el mateix que per l’original.

Equívocs i fraus

El treball del CSIC, dirigit per la doctora Ana Gordoa, abraça el període comprès entre el novembre del 2014 i finals del 2015 (tenint en compte la variació trimestral d’acord amb els cicles pesquers) i inclou dues línies d’enquesta. D’un costat, una empresa d’investigació de mercats va preguntar en mercats majoristes (Mercabarna, Mercamadrid, Mercamálaga), grans superfícies, peixateries i restaurants si sabien el que estaven venent o menjant. De l’altre, el valor científic: es van recollir mostres de tota mena a cada esglaó d’enquesta i es van enviar a la Universitat de Girona (coordinada amb el CEAB) per determinar-ne l’espècie a partir de l’ADN.

Notícies relacionades

El Govern vol evitar una pèrdua massiva de plantes renovables

Un ‘contrainforme’ de l’apagada de les elèctriques culpa només Red Eléctrica

Així es descobreix des de l’equívoc fins al frau. Gairebé tots els peixos analitzats són del gènere túnid, però les espècies varien. També els preus en els majoristes i la cadena posterior de vendes. Si a més a més es té en compte que la tonyina (thunnus thynnus, una argúcia lingüística que combina la similitud de la paraula tonyina en llatí i en grec) és una espècie amb captura controlada per organismes internacionals (ICCAT), el cercle es tanca: la pressió del control de la pesca, restrictiva i vigilada malgrat la recuperació observada en la seva biomassa, ha generat també la picaresca.

Hi ha tres túnids fàcils de confondre: la tonyina, la d’aleta groga i la d’ulls grossos. La segona i la tercera no estan subjectes a cap restricció de pesca. La d’aleta groga surt a 11,6 euros el quilo, i la d’ulls grossos, a 6,7. La tonyina autèntica, a 26. Determinar on comença el frau a partir del moment en què es pesquen fins que es consumeixen no és fàcil. L’informe del CSIC, adverteix la biòloga Begonya Melich (grup Balfegó), conté també una pista eloqüent, la del frau invers, les etiquetes incompletes o amb informació falsa, que arriba a l’extrem de vendre tonyina autèntica a preu de succedani, cosa que revela la pesca il·legal de l’espècie controlada per evitar la vigilància administrativa.