El 4YFN viu un auge emprenedor amb el doble de participants

Uns 500 inversors busquen models disruptius entre les 440 'start-ups' de la fira

'Apps' i 'big data' són algunes de les àrees d'activitat de les companyies

 

  / ALBERT BERTRAN

3
Es llegeix en minuts
Agustí Sala
Agustí Sala

Redactor en cap d'Economia

Especialista en Economia

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Uns 440 projectes empresarials en la seva etapa inicial, 'start-ups', mantenen des de dilluns passat una frenètica activitat a la Fira de Barcelona amb uns 500 inversors, des de fons fins a 'business angels', al saló 4 Years From Now (4YFN), que se celebra a Barcelona juntament amb el Mobile World Congress (MWC). 'Apps', internet de les coses, 'big data'... són expressions comunes entre els assistents al certamen, que ha duplicat tant el nombre d’emprenedors com el d’inversors i l’espai ocupat respecte a l’edició de l’any passat i els ha quadruplicat davant la primera edició de fa tres anys, explica Esteban Redolfi, director executiu de 4YFN. 

 En total, en els tres dies que dura la trobada, que s’acaba avui, s’espera arribar als 12.000 assistents, al voltant del 50% més que l’any passat. Aquesta ebullició coincideix amb l’auge de les operacions de finançament en l’ecosistema emprenedor tecnològic espanyol, que l’any passat va arribar als 500 milions d’euros, el 60% dels quals van anar a parar a 'start-ups' radicades a Barcelona. 

Redolfi explica que en l’edició actual «el perfil és el d’un inversor més internacional, que busca models disruptius en qualsevol indústria per buscar després altres inversors en el lloc d’origen de l’empresa». Les xifres d’inversió de l’any passat ho corroboren, ja que el 40% d’aquesta va procedir de l’exterior. Així, no només hi ha entrevistes exprés de dos minuts entre emprenedor i potencials inversors, sinó també entre emprenedors o entre inversors. «Dues 'start-ups' que tenien productes complementaris van participar per separat l’any passat i en aquesta edició són una sola empresa més gran», explica Redolfi.

L’objectiu és 'the next big thing' (la pròxima gran cosa), que no és sinó un servei o producte que es converteixi en el pròxim Google o Facebook, o Wallapop o Airbnb. Per això els emprenedors es bolquen a vendre les seves idees, la majoria de les quals es basen en la tecnologia i el mòbil. Es tracta de resoldre necessitats, «maneres diferents de fer les coses» o millorar idees d’altres. 

ACTIVITATS DIVERSES

Però les activitats són diverses. «Nosaltres mateixos vam tenir dificultats per classificar o sistematitzar les diferents 'start-ups', que és una cosa que se’ns demanava, i vam optar per posar als estands uns adhesius de colors que les identifiquen», explica Aleix Valls, director general de la Mobile World Capital Barcelona i responsable de 4YFN. Amb el blau, per exemple, s’identifica la internet de les coses, transport i energia, i el verd correspon a la salut i les activitats mèdiques i alimentàries.

Així com fins a l’explosió de la bombolla tecnològica el 2001 totes les companyies portaven a la part final la paraula puntcom , ara és la e la que mana: e-commerce , per al comerç electrònic; e-health , per als dispositius i prestacions per a la salut... Tots a la recerca de recursos per consolidar-se, créixer i internacionalitzar-se, les assignatures que tota 'start-up' ha d’aprovar per poder subsistir. 

Uns amb més necessitats que d’altres, l’objectiu dels emprenedors és atraure capital. «El 15 de març llancem a Tijuana l’aplicació», explica el mexicà Saúl Pozuelos, que ve a vendre Weno, el que assegura que és «el primer buscador de menjar local». «Busquem inversors i socis en un negoci que està més desenvolupat a Europa», afirmen els emprenedors argentins Fabián Pie i Luis Benatza, que expliquen amb entusiasme en què consisteix Teleker, un dispositiu que es connecta a la TV o internet i «dóna una solució global» a les qüestions de salut.

Notícies relacionades

També en el món de les derivades de la big data i les seves diverses aplicacions, Edouard Rozard, un francès que té el negoci a Alemanya, Teraki, explica com desenvolupa aplicacions amb les quals es pot seleccionar la informació i prendre decisions. Un exemple: «Un dia el cotxe detecta que t’adorms i pren el control del vehicle». Té com a clients Audi o BMW i també Airbus i Deutsche Telekom com a accionista. 

 Altres es mouen més en el món del màrqueting vinculat als nous mitjans, com les xarxes socials. És el cas de la catalana Adsmurai, que compta amb una tecnologia que gestiona la publicitat de Facebook, Twitter, Instagram o Youtube, explica un dels seus fundadors, Marc Elena, recolzada pel Banc Sabadell. O Websays, que busca inversors per a la seva nova activitat d’analítica dels reviews d’internet per a hotels, explica Hugo Zaragoza.