Jardins per a estressats

Els jardins d'interior de Citysens són verticals (els seus mòduls apilables ocupen només 30 centímetres d'ample i fins a 1,50 d'alt); són hidropònics (la terra ha sigut substituïda per pinyols de préssec rebutjats per la indústria del suc); i són intel·ligents (el seu sistema de reg automàtic, amb absolutament tots els nutrients incorporats, té una autonomia de fins a 30 dies i es pot controlar mitjançant un temporitzador wi-fi). Són, per tant, una alternativa molt útil per a aquelles persones que volen posar una nota verda a la seva vida però no disposen d'espai, de temps ni d'habilitats botàniques. A més, encaixen en qualsevol decoració (es comercialitzen, de moment, en blanc i negre) i no són cars (el model de quatre pisos costarà a la botiga uns 120 euros).

El projecte té l'origen en el treball de camp del doctorat de Xavier Rius, investigador de la Facultat de Química de la Universitat Rovira i Virgili. Ara ha iniciat una campanya de micromecenatge a Verkami per finançar-ne les primeres unitats i arribar a les botigues al desembre. En les primeres 48 hores, la proposta va aconseguir l'objectiu inicial de 10.000 euros i es va ampliar la meta fins als 25.000, una quantitat que espera aconseguir abans del 13 de novembre.

La seva història va arrencar el 2008. Després de fer un Màster sobre química verda a Anglaterra, Rius havia passat un any treballant a Tarragona. «De sobte, va esclatar la crisi. Tothom em recomanava que marxés a Alemanya i intentés buscar-me la vida allà, però jo vaig decidir quedar-me», recorda.

Rius es va incorporar a l'equip d'investigació en quimiometria, qualitometria i nanosensors de la Rovira i Virgili i va iniciar el seu doctorat. Durant quatre anys, va analitzar l'aigua de reg de les plantes del jardí hidropònic del laboratori. El seu objectiu consistia a estudiar els nanosensors presents a l'aigua, punts sensorials de funcionament apassionant que aporten milions de dades en temps real sobre, en aquest cas, les carències i les necessitats d'una planta. «Ja estava acabant la tesi, quan se'm va acudir la idea que allò podia ser un negoci», explica.

Del laboratori a l'empresa

Per convertir un projecte de laboratori en una idea empresarial va ser clau la trobada de Rius amb Francisco Andrade, fundador de l'Innovation Hub de la Universitat Rovira i Virgili, dedicat a promoure la col·laboració per convertir idees innovadores en oportunitats de negoci i proporcionar assessorament als emprenedors. «La primera idea que vam treballar amb Andrade va ser comercialitzar els sensors químics que aportaven informació sobre les plantes, però la gent ens deia que el seu verdader problema era que aquestes se'ls morien», explica. «Vam opostar per jardins adequats a un estil de vida urbà, amb problemes de temps, d'espai i d'habilitats», afegeix.

A través de l'Innovation Hub, Rius va conèixer Pär Blanquink, el dissenyador industrial suec que va esbossar la primera idea dels Citysens i que després van rematar a l'agència Lúcid de Terrassa. 250 entrevistes amb voluntaris i cinc prototips van servir per crear el primer disseny viable el juliol del 2013 i per guanyar el premi Tarragona Smart City d'eficiència energètica i sostenibilitat, al desembre. El novembre del 2014, Citysens va ser finalista als premis Red Emprende.

Amb aquests avals, Rius es va llançar a buscar àngels inversors. «Ens van dir que encara havíem de desenvolupar més el model de negoci i seguir treballant. Així que és el que vam fer», explica Rius.

Notícies relacionades

L’empresariat català demana per carta a Sánchez que rebutgi l’opa

CriteriaCaixa nomena director general José María Méndez

El model de negoci, la clau segons Rius, s'ha anat definint en hores de mentorització i de treball amb l'acceleradora anomenada Start-up Catalonia.

El mes de juliol d'aquest any es va constituir oficialment Citysens Designs SL, amb un capital inicial de 60.000 euros. Rius es va associar amb el seu pare, el professor universitari Xavier Rius, i amb Andrade. Un centre especial de treball del Vendrell, la Fundació Santa Teresa, s'encarrega del muntatge de les peces de propilè, que vénen de València. «Per nosaltres era important, en la mesura del possible, treballar amb productors locals», assegura Rius. El producte ha sigut una de les novetats de l'última fira Iberflora.