El Nobel d'economia es coneixerà avui sense que hi hagi clars favorits

La Reial Acadèmia Sueca de les Ciències anunciarà aquest dilluns el guanyador del guardó oficiosament reconegut com a Nobel d'economia, encara que la seva denominació exacta és la de Premi de Ciències Econòmiques del Banc de Suècia en memòria d'Alfred Nobel, amb què posa fi al cicle dels seus prestigiosos premis del 2015 i en què no es perfila cap favorit clar.

L'Acadèmia sueca adverteix que "no és un premi Nobel", ja que és l'únic dels sis guardons que no va ser designat en el seu llegat pel magnat suec Alfred Nobel, que va establir els premis al seu testament el 1895. No obstant, compta amb la mateixa dotació, vuit milions de corones sueques (uns 863.000 euros), que la resta de distincions i s'entrega juntament amb les altres cada 10 de desembre, aniversari de la mort de l'inventor de la dinamita, en una doble cerimònia a Oslo, per al Nobel de la pau, i a Estocolm, per a la resta.

Com és habitual cada any, la quiniela de favorits resulta prou àmplia i fins i tot contradictòria, de manera que aventurar amb un mínim de probabilitats d'èxit un potencial guanyador del Nobel d'economia és una tasca pràcticament estèril. De fet, des de la casa d'apostes Ladbrokes, Matthew Shaddick explicava que, a diferència del que passa amb el Nobel de literatura i el de la pau, la firma britànica no es plantejava acceptar apostes sobre el Nobel d'economia.

HOME, NORD-AMERICÀ I DE 67 ANYS

Si bé encertar el nom del guanyador entre els prop de 300 nominats és pràcticament impossible, tenint en compte la informació proporcionada per l'Acadèmia sueca el perfil dels guardonats amb el Nobel d'economia resulta ser un dels més homogenis entre les diferents categories.

D'aquesta manera, el perfil del guanyador mitjà d'aquest premi seria el d'un home --només una dona, Elinor Ostrom, ha obtingut el premi entre un total de 75 guanyadors-- de nacionalitat nord-americana --passaport del 57% dels premiats-- i d'edat avançada, ja que la mitjana d'edat dels guardonats és de 67 anys. Kenneth J. Arrow, premiat el 1972 als 51 anys, va ser el més jove, i Leonid Hurwicz el més veterà, al rebre el guardó als 90 anys, el 2007.

Més marcada és la tendència que dóna més pes als premis compartits que als individuals, ja que des de la seva primera edició el 1969 el Nobel d'economia s'ha entregat a un únic guanyador en 23 ocasions, com el 2014, quan va guanyar el francès Jean Tirole, cosa que no passava des que Paul Krugman el va rebre el 2008.

Des de la seva creació, el Nobel d'economia ha reconegut figures consagrades com Milton Friedman, Friedrich August von Hayek, Paul A. Samuelson, Amartya Sen, James Tobin, Joseph Stiglitz, Robert Solow i Robert Mundell o els anteriorment citats, Tirole, Eugene F. Fama i Robert J. Shiller. Fins ara, només una dona, la nord-americana Elinor Ostrom, ha sigut distingida amb aquest guardó, que va obtenir el 2009 juntament amb el seu compatriota Oliver E. Williamson.

SENSE FAVORITS CLARS

La dificultat de predir un guanyador va quedar evidenciada en l'edició del 2014, quan totes les quinieles apuntaven a la possible elecció del professor de la Universitat de Nova York William Baumol, destacat per les seves investigacions en l'àmbit de l'emprenedoria, així com per la seva teoria dels mercats contestables, i que, als seus 92 anys en aquell moment, s'hauria convertit en el Nobel d'economia més gran.

Com cada any, l'agència Reuters ha llançat una terna de candidats al màxim guardó del món econòmic, en què figura com a primera opció el britànic Richard Blundell, professor del University College de Londres (UCL), on és titular de la càtedra David Ricardo, i que al febrer va rebre el premi Fronteres del Coneixement en Economia de la Fundació BBVA juntament amb David Card.

L'agència destaca que les opcions de Blundell se sostenen sobre les seves investigacions microeconomètriques empíriques, així com per l'anàlisi de "com les decisions polítiques impacten en els mercats laborals i en la demanda dels consumidors", i també, particularment, per "com es veuen afectades les famílies en condicions econòmiques adverses".

En un segon lloc apareix John A. List, professor d'Economia de la Universitat de Chicago, a qui s'atribueix el mèrit d'estendre l'aplicació en economia d'experiments de camp, i obrir així una nova entesa que permet comprovar, per exemple, "si el comportament dels subjectes en condicions naturals encaixa amb la teoria econòmica".

Per la seva part, Charles F Manski, professor d'Economia de la Universitat de Northwestern (EUA), se situa en un tercer esglaó de probabilitats pels seus treballs per explicar l'abast i els límits de les decisions sobre polítiques socials.

CANDIDATS RECURRENTS

Notícies relacionades

El Nobel de la pau premia la transició i el diàleg a Tunísia

Aleksiévitx, la Nobel polifònica

No obstant, si l'Acadèmia aquest any tingués en compte en la seva decisió un criteri com el de la repercussió dels treballs dels candidats, s'hauria de tenir en compte Andrei Shleifer i Robert Barro, acadèmics de Harvard i sempiterns aspirants al Nobel d'economia.

Entre la resta d'autors econòmics més citats que no han guanyat el Nobel d'economia, destaca en cinquena posició el turc Daron Acemoglu, davant de Peter C. B. Phillips. En vuitè i desè lloc se situen respectivament els professors de Harvard John Y. Campbell i Kenneth S Rogoff.