Tots som contingents

Entre el necessari (el «que forçosament o inevitablement ha de ser o succeir», defineix el diccionari) i l'impossible (el que «no és possible», lògicament) se situa el que és  contingent. És a dir, «que pot succeir o no succeir». Però per explicar-ho bé, millor recordar aquella famosa escena d'Amanece, que no es poco, de José Luis Cuerda, en què un veí pugna amb els seus conciutadans per poder cridarli al seu alcalde: «¡Todos somos contingentes, pero tú eres necesario!»

Notícies relacionades

Els exconsellers d’Economia insisteixen en els reptes "de fa 40 anys"

Espanya postula Móra la Nova per acollir una gigafactoria europea d’IA

A la borsa, igualment, no hi ha res de necessari ni impossible, tot pot succeir o no. Ahir, per exemple, el mercat de valors podia rebotar o no després del dur càstig de les quatre jornades anteriors. I ho va fer gràcies a Janet Yellen, la presidenta de la Reserva Federal, que va afirmar que molt probablement apujarà els tipus abans de final d'any. Així va dissipar els dubtes sobre la fortalesa de l'economia nord-americana, de la qual ahir es va saber que creix a un ritme del 3,9%, dues dècimes més del que s'esperava pel mercat.

¿Però podria haver passat una altra cosa? Potser ahir no: els inversors esperaven una excusa per aprofitar les fortes caigudes dels últims dies per comprar a preus baixos (el clàssic rebot). Però en realitat les aigües de fons segueixen tèrboles, persisteix la incertesa sobre l'economia global, especialment per la Xina i els emergents. I per si això fos poc, l'escàndol de Volkswagen, que no convida precisament a la confiança. L'Ibex 35, en aquesta tessitura, ha perdut el 3,3% a la setmana, tot i pujar ahir un 2,45%, fins als 9.519,50 punts, amb la prima de risc en els 138 punts bàsics.