Tercer sector, democràcia local i Estat del benestar

El tercer sector es defineix com un conjunt d'iniciatives promogudes voluntàriament pels ciutadans amb l'objectiu explícit de beneficiar la comunitat. Són organitzacions que es caracteritzen preferentment perquè disposen d'un govern democràtic, alt nivell d'autonomia en la presa de decisions i no distribució o distribució limitada de beneficis. Al llarg de tota la seva història, les organitzacions del tercer sector han portat a terme funcions de redistribució. Una segona funció ha sigut la d'actor polític. Aquest article centra la seva atenció en una tercera funció: la de ser productor i prestador de serveis públics dirigits a la comunitat local.

Les diferents relacions que s'estableixen entre les organitzacions de la societat civil i el Govern són dinàmiques, evolucionen en el temps i en cada moment coexisteixen totes elles. No obstant, són dues les funcions principals que el tercer sector desenvolupa en la seva relació amb l'Estat de benestar: una, de suplència, i la segona, de col·laboració. La funció de suplència sorgeix quan les organitzacions de la societat civil actuen i presten serveis sense establir cap aliança estratègica amb el Govern; la funció de col·laboració, quan el tercer sector i el Govern creen relacions estables de cooperació.

Amb la construcció de l'Estat del benestar, la cooperació s'ha convertit en la relació dominant entre tercer sector i Govern en l'àmbit de la prestació de serveis públics a la comunitat local. La no distribució o distribució limitada de beneficis, l'habilitat per mobilitzar recursos captant donacions en temps i en diners de la comunitat, la capacitat per atraure recursos humans i de capital a baix cost, l'elevada flexibilitat laboral -que permet produir i prestar serveis amb menor cost i més qualitat- són algunes de les característiques de les organitzacions del tercer sector que fan que el Govern les percebi com a col·laboradores en la prestació de serveis complementaris a la gestió pública directa.

Creixement a partir dels 80

A Europa existeix una diversitat notable de relacions de cooperació entre Govern i organitzacions del tercer sector. Els diferents tipus de benestar i la legislació existent a cada país són variables que determinen la intensitat i característiques d'aquesta cooperació. A Espanya, com a resultat d'aquesta col·laboració entre tercer sector i Govern, es registra un fort creixement de les organitzacions sense ànim de lucre a partir dels anys 80, amb la construcció de l'actual model de l'Estat del benestar. En l'actualitat, el nombre d'associacions, cooperatives i fundacions actives és de 172.323. D'aquest total, el 83% són associacions; el 12%, cooperatives, i el 5%, fundacions.

Notícies relacionades

Arriba a Espanya la gran hotelera britànica de quatre estrelles

Talgo val en borsa el 20% menys del preu acordat per Sidenor

En l'actual escenari de creixents demandes socials i continus ajustos fiscals, el tercer sector ha intensificat la seva funció de complement i està esmorteint els impactes negatius que genera la cohabitació d'altes taxes de desocupació i ajustos fiscals. A Espanya, a partir de l'any 2010, neixen moviments socials i urbans com a resposta de la població al cansament a causa de la crisi. No obstant, l'aliança estratègica entre tercer sector i Estat del benestar s'enforteix. La tensió entre tercer sector i Govern augmenta, però el tercer sector accentua la seva funció de complement al Govern. Per ajudar a esmorteir les conseqüències de l'augment de les demandes socials en un context d'austeritat fiscal, el tercer sector ha intensificat la seva habilitat per mobilitzar recursos fomentant el treball voluntari, el micromecenatge, el microcrèdit i l'enfortiment d'experiències de cogestió entre organitzacions sense ànim de lucre i administracions públiques en l'àmbit autonòmic i en el municipal.

En aquests moments de forta necessitat és quan es percep millor la importantíssima funció que porten a terme les organitzacions del tercer sector. Aquest comportament en moments realment difícils posa en qüestió la teoria de la nova gestió pública, i comencen a sorgir anàlisis que proposen que es construeixin relacions sistèmiques entre les diferents organitzacions del tercer sector i el Govern. La cogestió ha de formar part d'un nou sistema de cogovern que es denomina nova governança pública: la construcció d'un verdader sistema de relacions entre socis iguals. No serà fàcil que el Govern accepti el cogovern. La nova gestió pública no està morta. Ara bé, el Govern ha d'estimar el valor social que aporten les organitzacions del tercer sector més enllà del seu valor econòmic com a proveïdor lleial en la prestació de serveis públics.