La tocata de Draghi i la semifuga de Merkel

El príncep monetari Mario Draghi, l'home més poderós d'Europa perquè només ell, al capdavant del BCE, té el poder de crear i destruir diners, va posar ahir en marxa la màquina d'imprimir bitllets en forma de QE (Quatitative Easing) per gastar-se cada mes 60.000 milions d'euros amb l'objectiu de rellançar la malalta economia europea, aclaparada, entre altres coses, per un oceà de deute públic i privat.

 Draghi s'ha resistit fins al final a aplicar la recepta utilitzada, amb resultat desigual pels EUA i el Japó, perquè mentre que l'economia americana mostra més que una certa prosperitat, la del sol naixent

-malgrat les injeccions monetàries- segueix sense aixecar el cap. El president del BCE  va aguantar davant  gairebé tots els líders europeus, des de Hollande fins a Renzi, sense oblidar Rajoy i altres conspicus liberals només d'etiqueta. Davant tots ells, l'ortodòxia i severitat alemanya d'Angela Merkel i el seu guardià Schäuble, defensors de la tesi luterana-septentrional que els deutes s'han de pagar, davant la meridional-catòlica -França inclosa-, amb més tradició de perdó.

Els diners que crea el BCE han començat a caure sobre els països de la Unió Monetària -a Espanya li corresponen 7.500 milions al mes- des d'un helicòpter informàtic que gestiona bits en lloc de bitllets però que també són diners, encara que no una subvenció, ni tampoc un regal i, a més a més, s'hauran de pagar. Ningú sap si tindrà èxit i impulsarà unes economies amb uns problemes que potser no seran tant de diners sinó de les seves pròpies estructures. Els experiments americà i japonès potser ho confirmaran. Malgrat tot, Europa s'assembla més al Japó que als EUA.

Notícies relacionades

Les energies renovables en el punt de mira després de l’apagada: Pot ser que el món no estigui preparat per només dependre d’elles»

Confirmat pel Banc d’Espanya: aquests són els motius pels quals poden bloquejar-te el compte

Els mercats han reaccionat amb alegria. Les borses pugen, les primes de risc cauen i els tipus d'interès es dediquen a l'espeleologia. Fins i tot la malalta Grècia de Tsipras i Syriza, que ja saben que no compliran les seves promeses i trairan el seu programa, disfruta d'una treva, més miratge que cap altra cosa, mentre que Alemanya prepara el seu propi futur, perquè els arbres de la QE de Draghi potser no deixen veure el que passa de veritat al bosc de l'euro. A l'antiga troica, i  també en altres fòrums, han detectat que als dominis de la senyora Merkel, on sempre hi ha plans a llarg termini, tornen a elaborar-se noves teories per a una vida fora de l'euro, en el nou marc germànic, que inclouria Àustria i el Benelux. Objectiu, potser 2018-2020. França, de qui Alemanya comença a cansar-se, quedaria fora.

Ho ha suggerit Bruno Colmant, expresident de la Borsa de Brussel·les. No és la primera vegada i potser per això, per guanyar temps, Merkel i Schäuble han concedit més temps a Grècia, encara que estan convençuts que no compliran. És, potser, la seva última concessió. La tocata de Draghi i la semifuga, per ara, d'Angela Merkel.