canvi de polítiques d'estímul
Suïssa desencadena una tempesta al deixar fluctuar el franc suís
La decisió va enfonsar la Borsa de Zuric el 8,67% i va disparar la moneda helvètica
El Banc Nacional de Suïssa va eliminar ahir el límit de canvi d'1,20 francs per euro

Cues en una oficina de canvi de divises a Ginebra després de conèixer-se la liberalització del tipus de canvi del franc suís davant l’euro. /
Els bancs centrals dels països s'han convertit durant aquests anys de crisi financera en els grans protagonistes de noves polítiques econòmiques de gran transcendència que provoquen fortes turbulències en els mercats quan s'anuncia la seva posada en marxa o bé la seva retirada. A l'espera que el Banc Central Europeu (BCE) mogui fitxa el pròxim dia 22 amb el molt esperat pla d'estímuls de Mario Draghi per treure la zona euro de l'UVI, ahir el Banc Nacional de Suïssa (BNS) va desencadenar una tempesta als mercats financers a l'anunciar tot al contrari, el final d'un pla que estava en vigor des de feia 3 anys.
L'institut emissor suís va comunicar per sorpresa que deixava de fixar un canvi mínim d'1,20 francs suïssos per euro. Aquesta mesura s'havia posat en marxa el setembre del 2011, en plena crisi de l'euro, amb la finalitat de protegir l'economia suïssa dels efectes de la sobrevaloració de la seva moneda davant l'euro en un context d'incertesa. La decisió va afectar fortament els mercats i després d'oscil·lacions de revalorització fins al 30%, el canvi va quedar fixat en 1,01 francs per euro. L'economia suïssa depèn fortament de les exportacions, més del 40% de les quals són a l'eurozona, i per això una moneda forta frena les vendes de les empreses suïsses a l'exterior.
La consideració de Suïssa com a país refugi a l'estar fora de l'euro va pressionar el franc suís a l'alça ja que el país va absorbir grans fluxos d'inversió mundials. En els últims tres anys, el BNS ha venut francs suïssos i ha rebut euros, augmentant el seu balanç excessivament, que ha passat de 94.000 milions d'euros quan es va prendre la referència de l'1,20, fins als 495.000 milions.
«L'entitat no veu sostenible mantenir aquesta estratègia una vegada s'ha corregit l'estancament i el perill de deflació», va assenyalar ahir el director d'anàlisi de Banc de Madrid, Antonio Zamora.
CANVI D'ESCENARI
El moviment d'ahir, segons l'opinió de diversos analistes consultats, suposa un canvi de política: en lloc de fixar un tipus de canvi inamovible, la institució ha optat per retirar-lo i, a canvi, penalitzar amb tipus d'interès negatius l'entrada de capital estranger, aplicant un càrrec del 0,75% als dipòsits bancaris.
D'aquesta manera s'espera que el franc suís es mantingui no excessivament alt davant l'euro. A més a més, el Banc de Suïssa es reserva la capacitat d'intervenir en el mercat de forma discrecional.
Notícies relacionadesEn una compareixença davant la premsa, el president del BNS, Thomas Jordan, va dir que davant la situació a les principals zones monetàries no tenia sentit «continuar amb una mesura que no podia mantenir-se en el temps».
Les empreses exportadores van expressar ahir una forta preocupació. La Federació de la Indústria Rellotgera de Suïssa va declarar la seva profunda inquietud i va recordar que el 95% de la producció d'aquest sector es ven a l'exterior. La Borsa de Zuric va tancar amb una caiguda del 8,67%, encara que durant la sessió va arribar a un descens del 13%.
- Fiscalitat ¿Quines despeses del cotxe em puc desgravar en la declaració de la renda?
- INvestigació A la presó el matrimoni que tenia tancats els seus tres fills a Oviedo
- Bancs Confirmat pel Banc d’Espanya: aquests són els motius pels quals poden bloquejar-te el compte
- La invasió russa L’Exèrcit ensinistra en tàctiques de combat l’elit de la defensa ucraïnesa a Girona
- Successos Detinguts tres menors a Mataró per la brutal agressió a un adolescent
- Els 10 vestits més bonics (i memorables) de la història de la Met Gala
- Energia Les energies renovables en el punt de mira després de l’apagada: Pot ser que el món no estigui preparat per només dependre d’elles»
- Administració deslleial La jutge del cas Cellex investiga almenys 16 operacions dels marmessors de Pere Mir
- Macroperació contra la delinqüència organitzada Cau una xarxa criminal amb empresaris i tres policies corruptes a Tenerife
- MONTORO Rato al·lega al Suprem que els correus de Montoro acrediten que la investigació del seu patrimoni «tenia un fonament polític»