Entrada de substàncies prohibides avui a la UE

En el camp agroalimentari, l'objectiu del TTIP és harmonitzar les polítiques d'Europa i els EUA per afavorir les exportacions. Una missió difícil, perquè actualment les polítiques agroalimentàries de les dues regions són galàxies llunyanes. Després de l'aprovació de l'acord, podríem trobar als nostres plats aliments tractats amb substàncies avui prohibides a ­Europa.

Als Estats Units és habitual netejar les carcasses de pollastre amb clorina, substància perjudicial per a l'organisme. Amb un altre producte vénen tractats els galls dindis americans, el 70% d'ells alimentats amb pastures que contenen arsènic, potencialment innocu per a l'animal però amb efecte perjudicial per als humans.

Notícies relacionades

La nova llei del mercat

Més patents. Menys genèrics. Medecines més cares

A Europa regeix el principi de precaució, cada element ha de passar proves per demostrar la seva innocuïtat sobre el cos humà abans de ser utilitzat, mentre que als Estats Units se segueix el principi de reconeixement mutu, o sigui, fins que no es declari la seva toxicitat es pot utilitzar qualsevol matèria. En aquest cas Europa hauria d'abandonar les seves polítiques per abraçar el principi de reconeixement mutu. Les hormones bovines, prohibides a Europa des del 1999 per ser canceroses, entrarien en les nostres dietes. També canviaria la legislació en la utilització de pesticides, per igualar-la amb l'americana, més permissiva.

«Els lobbies que més han pressionat a nivell europeu han sigut dels sectors agroalimentari i de la indústria biotecnològica transgènica, com Monsanto i Bayer», explica Esther Vivas, activista i experta en sobirania alimentària, «el seu objectiu és aconseguir una legislació molt més flexible, que els beneficiï».