Ho va dir Txernixevski

És una arma llancívola habitual en la política acusar l'oposició d'estar instal·lada en el «com més malament, millor». L'origen d'aquesta expressió s'acostuma a adjudicar a Nikolai Gavrilovitx Txernixevski, un escriptor i revolucionari rus que va inspirar, entre altres, Lenin. La seva idea, cal advertir-ho, era poc pacífica: com més dures fossin les condicions de vida dels més desafavorits de la societat, més propensos estaran a iniciar la revolució.

Convé tenir-ho en compte en dies com ahir, en què es va tornar a produir aquell paradoxal efecte -repetit de forma intermitent al llarg de la llarga crisi- que una mala dada econòmica és rebuda amb pujades a la borsa.

La raó és simple: com més malament pinti la situació, més incentius tindran els bancs centrals per augmentar o no retirar, segons el cas, les mesures extraordinàries que funcionen com a ventilació artificial per als mercats.

Notícies relacionades

Ametller entra en el sector del menjador escolar amb Saned

Borges ven a un fons el seu negoci agrícola de fruita seca

Així, la inflació de l'eurozona del setembre (va caure una dècima, fins al 0,3%) va animar els inversors a concloure que el BCE té més pressió per avançar en el seu programa de compra de deute. Dijous s'esperen novetats en aquest sentit (compte si no es confirmen). Algunes dades macroeconòmiques als Estats Units, a més, van dissipar una mica les seves pors que la Reserva Federal elevi els tipus abans del previst.

L'Ibex, en conseqüència, va pujar l'1,31%, fins als 10.825,5 punts, cosa que li va permetre tancar el setembre amb un lleu ascens del 0,73% i amb la prima de risc al voltant dels 120 punts bàsics.