Ingressos públics: Espanya davant d'Europa

Es comenten moltes coses sobre el dèficit públic i és lògic ja que els diners del dèficit algú ens els ha de prestar i si no es prenen mesures podrien deixar de prestar-nos-en. El dèficit és conseqüència de la despesa pública, que va augmentar molt durant els anys 2007-2009, però també de l'ingrés públic, que també va baixar molt en aquell mateix període. De la despesa ja en vaig parlar en un article anterior. Ara parlaré dels ingressos.

El 2013 l'Administració pública va recaptar 386.000 milions. Això representa el 38% del PIB. ¿És molt o és poc? Doncs entre els nostres veïns els ingressos públics representen de mitjana el 47% del PIB, és a dir, bastant més que aquí: el 45% a Alemanya, el 53% a França, el 48% a Itàlia i el 41% a la Gran Bretanya.

Els números rodons dels ingressos públics el 2013 són: 130.000 milions de cotitzacions a la Seguretat Social; 113.000 milions d'impostos indirectes, distribuïts meitat i meitat -més o menys- entre IVA i altres impostos al consum i a la importació; 105.000 milions d'impost de la renda de les persones i les empreses, i 35.000 milions més de venda de béns i serveis més altres ingressos. Grosso modo podríem dir que un terç dels ingressos públics ve de cotitzacions a la Seguretat Social, un altre dels impostos directes (IRPF) i un altre terç dels indirectes (consum).

El màxim històric d'ingressos públics es va produir el 2007, amb 433.000 milions, equivalent al 41% del PIB, pròxim al 45% dels nostres veïns. Però en només dos anys, del 2007 al 2009, just al començament de la crisi, els ingressos públics van baixar a Espanya el 15%, des de 433.000 fins a 367.000 milions. Entre els nostres veïns, i en el mateix període, els ingressos públics van baixar tot just l'1%, és a dir, gairebé gens. Aquí va passar alguna cosa estranya.

És cert que els impostos són progressius: el fisc recapta més quan ens va bé, i menys quan ens va malament. Per això la pujada o baixada d'ingressos és molt més gran que la del PIB. Però això passa a tots els països i no explica per què aquí van baixar tant els ingressos.

En aquests dos anys el PIB va baixar a Espanya l'1%, igual que els nostres veïns. ¿Com és possible que els ingressos públics baixessin tant? No hi trobo explicació. Si mirem les dades, tota la caiguda d'ingressos (66.000 milions) procedeix exclusivament de la caiguda en els impostos indirectes (-30.000 milions,  un -24%) i dels impostos directes

Notícies relacionades

Aeroports: l’hora de l’enlairament

El deute públic puja al 103,5% del PIB fins a març i marca un nou rècord

(- 36.000 milions, un -26%).

Crida l'atenció que baixi tant la recaptació d'impostos. I encara crida més que en dos anys, en què el consum baixa el 2%, la recaptació de l'IVA baixi el 32%. Ha arribat l'hora de millorar la recaptació fiscal, no tant apujant impostos, com s'ha fet fins ara, sinó fent que tothom pagui el que hagi de pagar.