Clío Almansa: "Des d'aleshores no he pogut tornar a ballar"

La vida de Clío Almansa va canviar dràsticament el 13 d'octubre del 2012. La jove catalana, que llavors tenia 23 anys, es va presentar a un procés de selecció d'agent comercial a Ecoline 2010, una empresa de Mataró dedicada a la venda d'aspiradores i aparells d'osmosi que ja no existeix. Almansa es va trencar una vèrtebra a l'intentar superar una de les proves. Com a conseqüència va estar gairebé un any de baixa laboral. El seu cas està ara als jutjats.

-Volia treballar com a comercial.

-Buscava feina quan vaig veure l'anunci d'Ecoline 2010 als diaris. Ja havia fet alguna feina de comercial abans. Tenia diversos amics que havien passat per aquesta empresa i em van dir que era fàcil entrar-hi. Per això em vaig presentar al procés de selecció.

-¿En què consistia?

-Eren cursos motivacionals que duraven una setmana. El personal oferia primer una sèrie de xerrades i exercicis de formació en què explicaven les funcions dels productes que hauríem de vendre i de què estaven fets. Després hi havia una sèrie de proves de motivació més físiques en què l'ambient semblava una discoteca.

-¿Per què?

-El personal intentava excitar-nos amb la música per potenciar les vendes. Ens clavaven empentes per animar-nos a ballar i cantar davant d'un micròfon mentre posaven la música a tot volum. També hi havia sessions que imitaven el joc de la cadira, encara que en aquest cas havíem de pujar drets a la cadira quan la melodia parava.

-Segueixi.

-Un dels encarregats va proposar una prova semblant al joc del mocador. Això va passar el segon dia. El coordinador va dir que llançaria un bitllet de 50 euros a terra i va anunciar que la persona que aconseguís agafar els diners també aconseguiria el lloc de treball que estava en oferta en el procés.

-¿Quants éreu?

-Uns 40 candidats a més de tres directius que observaven la situació com si fos un espectacle.

-I es va partir una vèrtebra 

-Sí. L'allau va fer que uns quants candidats patissin lesions superficials. Però a mi em van clavar un cop molt fort al cap i vaig caure a terra. Em feia tant de mal l'esquena que no em podia moure.

-¿Què van fer els testimonis?

-Es van quedar paralitzats fins que van avisar una ambulància perquè van veure que no em podia aixecar.

-¿Què va passar després?

-El directiu que va llançar el bitllet va venir a l'hospital. Aquell mateix dia l'empresa em va fer un contracte de treball indefinit a temps parcial i amb un període de prova de dos mesos.

-Però la van acomiadar

-Va ser al cap d'un mes i mig i a través d'un burofax. La companyia va considerar que no havia superat les proves.

-¿Quines van ser les conseqüències de la seva lesió?

-Vaig haver de portar una cotilla ortopèdica durant gairebé dos mesos. Vaig estar molts mesos fent recuperació. Va ser molt traumàtic.

-¿Com es va sentir?

-Humiliada. A més des d'aleshores no he pogut tornar a ballar.

-¿S'hi dedicava professionalment?

-Com a amateur, tot i que també havia fet feines puntuals. Vaig ballar en una desfilada de la firma nupcial Pronovias, per exemple, i vaig participar a la pel·lícula Tengo ganas de tí.

-¿Creu que les empreses s'aprofiten de l'ànsia d'aconseguir una feina?

-Sí, i passa en tots els sectors i sobretot amb els joves donada la necessitat actual d'obtenir una feina. Al tenir poca experiència laboral vaig arribar a pensar que un procés de selecció com el que vaig fer era normal. Però realment no ho va ser.

Notícies relacionades

El deute públic puja al 103,5% del PIB fins a març i marca un nou rècord

La inflació baixa al 2% el maig per l’electricitat i el turisme

-¿Què demana ara?

-Vull ser la veu de tots els joves que fan aquestes entrevistes de feina. Espero que el meu cas serveixi d'experiència perquè es faci justícia.