Cooperar

Si es tractés de fabricar neveres o cuines, fins i tot de les millors neveres o cuines, i a bon preu, en un entorn de gran mercat (europeu, per exemple) el cas de Fagor no passaria d'un ajust d'ocupació en un entorn industrial desfavorable. Si es tractés d'una rebel·lió de la plantilla pels acomiadaments i les baixades de sous, o de la falta de finançament en els mercats tradicionals de crèdit, el cas de Fagor ocuparia un lloc molt menor entre els ajustos de la indústria espanyola.

No hi ha cas Fagor sinó cas Mondragón, i en concret cas MCC, la central de serveis de l'entramat de cooperatives més gran d'Europa, tan estudiada en simposis empresarials d'arreu del món. Ha fallat la central que analitza riscos i estratègies, que va sucumbir als consells de tants xarlatans dient que s'ha d'estar a la Xina i a l'Est europeu (¿Ningú els va avisar que a Polònia es venen la majoria de pisos sense la cuina equipada?) Més: ¿Qui va confondre la indústria global de l'automòbil amb una altra més local de fabricar armaris amb compressor (nevera)? MCC i els seus milers de copropietaris no afronten ni una crisi laboral, ni financera ni d'incompetència dels directius. El que es juga a Mondragón és la continuïtat del model basat en la cooperació.