Reactivació i austeritat: difícil conjugació

Els Pressupostos Generals són una llei que estableix les previsions de l'evolució de les principals macromagnituds econòmiques i, a partir d'aquestes, s'estima la recaptació dels diferents ingressos, bàsicament impostos. Una vegada calculats els futurs ingressos, es fixa la quantia màxima a gastar en les diferents partides de despesa (sous, pagament d'interessos, inversions, transferències). Mentre els ingressos són una previsió que es pot complir o no, els recursos assignats a les partides de despesa són sostres màxims a gastar.

El problema que pot tenir el projecte de Pressupostos per al 2014 és que parteix d'un escenari macroeconòmic en la meva opinió bastant optimista, sobretot pel que fa al consum intern. Així, es preveu que experimenti un creixement positiu del 0,2%, quan el 2013 va ser del -2,6%, és a dir, que augmenti un 2,8%. Per fer aquestes previsions, el Govern s'ha basat en el fet que hi haurà una millora en la confiança de les famílies a causa dels bons pronòstics econòmics, i això farà que aquestes redueixin el seu estalvi per augmentar el seu consum. Aquesta línia argumental presenta un excés d'optimisme per diverses raons. En primer lloc, un dels factors que més incideix en la recuperació del consum privat són les expectatives en el mercat laboral, fins que no es reactivi el mercat laboral i es redueixi de manera important i persistent la taxa de desocupació, les famílies difícilment augmentaran el seu nivell de consum. En segon lloc, si tal com es preveu, les rendes de les famílies milloren lleugerament, el més probable és que aquest augment el destinin a desendeutarse, no pas a consumir. En tercer lloc, la congelació del sou dels funcionaris i l'augment mínim de les pensions no afavoreix gens la reactivació del consum. En quart lloc, l'augment dels impostos en aquests últims anys i el seu manteniment per al 2014 juntament amb la creació de nous tributs, tampoc sembla que siguin mesures afavoridores  del consum privat.

Notícies relacionades

Cuina de saga familiar amb vistes al Port Vell

Opa i política

Pressupostàriament, una de les conseqüències que pot tenir aquest fet és que no s'aconsegueixin els objectius recaptatoris establerts pels impostos sobre el consum, bàsicament, IVA i impostos especials. El 2013 ja va passar, i res impedeix que torni a passar. Seguint la seqüència lògica pressupostària, si els impostos no recapten la quantitat pressupostada, ens podem trobar a finals d'any amb un nivell de dèficit superior al previst i amb la necessitat de fer més retallades en les despeses i/o d'augmentar els impostos, és a dir, més austeritat.

Per poder pal·liar aquests possibles desajustos i per garantir un nivell més elevat d'ingressos que eviti fer noves retallades i a la vegada permeti portar a terme autèntiques polítiques de reactivació econòmica, que són molt escasses (despesa en investigació i recerca, inversions en infraestructures productives, atracció de talent, foment de la innovació), es troben a faltar mesures decidides de lluita contra el frau fiscal. Caldrà estar atents a la liquidació del Pressupost, el més important, ja que és on es constata en la realitat i no pas en la voluntat com són els pressupostos inicials.