La Xina lloga Ucraïna

La Xina ha llogat una bona porció d'Ucraïna per alimentar la seva població. Un contracte firmat la setmana passada preveu que el gegant asiàtic explotarà tres milions de les seves hectàrees de terra durant els pròxims 50 anys. L'extensió equival al 9% de la superfície cultivable a Ucraïna i al 5%

de la total, supera la de 50 països del món i és com Catalunya.

L'acord, revelat pel diari hong-konguès South China Morning Post, contempla una primera cessió de 100.000 hectàrees de terra d'alta qualitat a la zona de Dnipropetrovsk per al cultiu de gra i la cria de porcs. El contracte es va firmar al juny entre l'empresa xinesa Xinjiang Production and Construction Corps i la ucraïnesa KSG Agro. Tot i que les al·lusions al neocolonialisme i el vocabulari bèl·lic com «conquista» són recurrents quan hi ha la Xina, l'acord presenta indubtables avantatges per a tothom. El diari ucraïnès Kyiv Post va assenyalar que la Xina pagarà 2.600 milions de dòlars per l'arrendament. També ajudarà a desenvolupar l'obsoleta tecnologia agrícola ucraïnesa i invertirà en la construcció d'una autopista, d'un edifici governamental i d'un pont a l'estret de Kerch. La multiplicació de les seves exportacions alleujarà l'economia ucraïnesa.

La pràctica no és nova. L'Aràbia Saudita, Corea del Sud, els Emirats Àrabs Units, la Gran Bretanya o els Estats Units han recorregut per alimentar els seus ciutadans en territoris d'Àfrica, Europa de l'Est, Llatinoamèrica o Àsia, i més després de les pujades dels preus dels aliments el 2007. Es calcula que entre un 0,7% i un 1,75 % del sòl cultivable mundial s'ha transferit a inversors estrangers.

Notícies relacionades

Una experta en finances revela els tres hàbits que arruïnen milers de persones

González-Bueno: "L’opa no sortirà, no és bona per al país"

Però ningú pateix uns problemes tan urgents com Pequín. La Xina té el 20% de la població mundial i tot just un 9% del sòl cultivable. La relació crítica entre població i recursos s'accentua pels ràpids processos d'industrialització i urbanització en una nació mil·lenàriament agrària. La Xina s'acosta al límit dels 120 milions d'hectàrees cultivables que considera mínimes per a l'autoproveïment nacional. La fam és un tema especialment sensible perquè per a molts xinesos és una experiència biogràfica. Entre 10 i 40 milions van morir durant la pitjor fam de la història moderna després de la calamitosa campanya del Gran Salt Endavant (1958-1960). La producció nacional de gra ha crescut els últims 10 anys, però la pujada de la demanda interna va obligar a importar l'any passat 14 milions de tones de cereals i farines, un 150% més que el 2011.

El contracte amb Ucraïna forma part dels esforços de Pequín perquè les seves companyies externalitzin la producció de recursos. És l'acord més important, però no el primer. Pequín comptava el 2009 amb dos milions d'hectàrees fora de les seves fronteres, en especial a Llatinoamèrica. Empreses xineses van pagar 1.200 milions de dòlars per 234.000 hectàrees per plantar soja, blat de moro i cotó a l'Argentina. I una altra companyia cultiva soja al Brasil a canvi de 375 milions d'euros. També hi ha hagut reticències. Davant l'empenta xinesa, Austràlia va aprovar al mes de juny una llei per limitar la compra de terra per part d'estrangers.