Una nova pujada de tarifes elèctriques

Tot i que el Govern va presentar ahir el dèficit tarifari com a part de l'herència rebuda del Govern anterior, en realitat és un problema que ve de molt abans i al qual va contribuir decididament el Partit Popular quan Rodrigo Rato era el ministre d'Economia i vicepresident del Govern de José María Aznar. El sector elèctric espanyol, malgrat les profundes transformacions dels últims anys, té un passat de sector públic

-per estratègic-, d'opacitat i intervenció del Govern que ha fet molt difícil la seva gestió. Aquests antecedents són els responsables del fet que les grans liberalitzacions prèvies a la nostra incorporació a la moneda comuna, les que va portar a terme Aznar, fracassessin pel que fa referència al mercat energètic. Tenint en compte que la competència no reduïa ni els costos ni les tarifes, el Govern de llavors va decidir embassar el sobrecost

-li va posar el nom de dèficit tarifari- i transformar-lo en deute. L'objectiu principal en aquell moment era evitar que la repercussió dels costos en les tarifes disparés la inflació i Espanya no pogués complir les condicions de Maastricht. I el tracte va consistir en el fet que l'Estat reconeixia la diferència entre els costos de les elèctriques i els seus ingressos a través del rebut com un deute que contreia amb el sector.

Quan van aparèixer les energies renovables, l'Estat va fer un pacte semblant: ajudar perquè els elevats costos de la seva producció no desincentivessin els inversors

en energia verda, cosa que per cert va do-nar lloc a unboomde caçadors de subven­cions.

Notícies relacionades

Aena planteja una pujada de les taxes aèries del 6,5% el 2026 després d’una dècada congelades

L’Ecofin relaxa les regles fiscals per augmentar la despesa en defensa

Ara, el Govern ha de posar ordre davant un dèficit de tarifa que suma 26.000 milions i que recolza l'Estat. El pla d'estalvi anunciat suposa que els Pressupostos aportaran 900 milions a l'any i les companyies -mitjançant retallades d'ajudes, compensacions i subvencions-, 2.700. Els consumidors pagaran 900 milions més (el 3,2% de pujada de la factura). En total, 4.500 milions anuals que contribuiran a no generar més dèficit i a reduir l'existent.

Com es pot veure, la reforma presentada ahir consisteix a posar els mitjans per frenar la sagnia, però no canvia el fons de les coses. No és un pla de política energètica, capaç d'encarrilar l'activitat d'un sector tan important per als pròxims 15 o 20 anys, sinó un pedaç d'urgència.