Josep Piqué: "La crisi és cada cop més política que econòmica"

Josep Piqué ha encapçalat la 29a Reunió del Cercle d'Economia, l'última sota la seva presidència, ja que en cedirà el testimoni a la tardor. Està convençut que gràcies a aquest prestigiós fòrum d'opinió s'han obert espais de negociació per a les reformes polítiques que es requereixen i, en l'opinió del Cercle, s'haurien de plasmar en la reforma de la Constitució per adaptar-la a la nova realitat.

-¿Què els ha portat a proposar una reforma de la Carta Magna?

-Hi ha una creixent convicció de la societat civil i de l'empresariat que som al final d'un cicle en què les institucions que han estat útils durant els últims 35 anys probablement ja no ho són. I sobretot pateixen un creixent desprestigi entre les generacions més joves i ha desaparegut el vincle entre representants i representats.

-¿Com es plasma la desafecció ciutadana de la política?

-Els sistemes de representació política que tenim des de la transició s'han basat en el bipartidisme imperfecte tant a Espanya com a Catalunya. Sembla que això també s'està acabant.

-¿I quins riscos comporta aquesta situació?

-La italianització de la política amb una ciutadania que perd el vincle amb les seves institucions. Després d'imposar des de Brussel·les un primer ministre, de les eleccions en van sorgir forces entre populistes i antisistema, com Berlusconi i Grillo. No s'han de fer equivalències, però l'esgotament del sistema de partits que tenim obre un nou escenari desconegut.

-I ¿quin és el principal perill a què s'enfronta la democràcia?

-El pitjor que pot passar és la inacció. Al Cercle hi ha moltes sensibilitats, però hi ha unanimitat en el fet que això que tenim no és sostenible. Els ciutadans no donen majoritàriament un missatge antisistema sinó que demanen més regeneració i representativitat democràtica. Ens la juguem amb partits tancats en si mateixos i anquilosats, amb funcionaments poc transparents, etcètera.

-¿En què desemboca tot això?

-De la mateixa forma que diem que la crisi de l'euro és sobretot institucional i política, la crisi a Espanya és cada vegada més una crisi política i institucional. L'econòmica continua sent molt greu i amb un atur dramàtic, però s'estan començant a generar les dinàmiques necessàries per sortir -ne. És molt probable que l'any que ve hi hagi taxes molt moderades de creixement, no recuperarem la capacitat de generar ocupació neta fins al 2015 i els equilibris bàsics en els comptes públics i exteriors, el 2016 o el 2017. El que no tenim és un calendari per a la reforma política, que significa la reforma constitucional i de la nostra estructura territorial.

-¿És possible el consens?

-Igual que hem vist que el PSOE obria marges de maniobra, també es van obrir, no d'una manera tan explícita, pel president Mas en el seu discurs en les jornades del Cercle. El més important és que vagi creixent la predisposició de tots a dialogar.

-¿Hi ha d'haver dèficits asimètrics?

-Comunitats com Catalunya, que han estat solidàries, si ara necessiten una mica de solidaritat de la resta és just que se'ls digui que sí. A més a més, la UE acaba d'acceptar la relaxació d'objectius de dèficit de sis països i són diferents. Si la UE practica l'asimetria segons la situació econòmica de cada país no sembla lògic que aquí no es faci. Al final tots hem de ser coherents amb l'objectiu global.

-¿Com ha de ser el sistema de finançament autonòmic?

-Tenim un sistema constitucional de repartiment de les competències i els recursos. Es tracta que cada administració tingui uns recursos suficients per prestar adequadament les competències que té. No ha de ser un debat sobre la redistribució del poder polític sinó sobre com repartim els impostos que paguem entre les administracions perquè ens prestin els serveis que necessitem de la manera més adequada. És un debat federal, americà, alemany, australià. Tant de bo els féssim així.

-¿Quin és el calendari del final del seu mandat?

-Ha quedat clar que el Cercle exposa les seves opinions de manera absolutament independent, fins i tot en aquests moments de forta pressió política ambiental. Després de l'estiu s'obrirà el procés de renovació. Per història de la casa, la iniciativa li correspon al president, que ho consensua amb els expresidents. Hi ha consens respecte al fet que el president ha de ser una persona que mantingui la independència de la casa i el seu ritme d'activitat.

Notícies relacionades

L’auge del comerç electrònic xoca contra la falta de sòl

La xarxa groga de subcontractes

-¿Podria ser una acadèmic en comptes d'un empresari?

-¿Per què no?