'I giorni dell'arcobaleno'

Les rotllanes europees van cantar a cor la cursi cançó que Nicola di Bari va col·locar com a guanyadora al festival d'Eurovisió de l'any 1972, I giorni dell'arcobaleno, que traduït serien Els dies de l'arc iris. La lletra, fàcil d'oblidar, cantava les excel·lències del final de l'hivern, l'arribada de l'estiu i tots feliços. Doncs encara que sembli un punt frívol, no hi havia ahir comentari o anàlisi de les raons per les quals les borses de tot Europa havien tingut tendència alcista sòlida que no taral·legés la musiqueta que a Itàlia s'havien acabat els presagis foscos i això es mereixia unes bones compres. La primavera parla italià, almenys fins que arribi el Primer de Maig amb les flors.

Notícies relacionades

L’empresariat català demana per carta a Sánchez que rebutgi l’opa

CriteriaCaixa nomena director general José María Méndez

Una qüestió a part era el context en què es va inscriure la jornada alcista. Els operadors prenien posicions a partir d'una premissa doble: que des d'avui, en el cas de la Reserva Federal -les seves reunions duren dos dies-, i el dijous, en el cas del Banc Central Europeu, hi haurà notícies que baixen els tipus d'interès. Als Estats Units, perquè el creixement ha estat menor del que s'esperava, i a Europa, per raons similars, tot i que des d'Alemanya ja s'ha enviat l'advertència de rigor que això no seria bo per a la locomotora de l'euro. En to menor, a Espanya es va especular sobre la renúncia, gairebé forçosa, d'Alfredo Sáenz com a conseller delegat del Banco Santander. Un pes pesant de la banca i de la seva creació des de mitjans dels anys 90, tal com la coneixem avui dia. Però els comentaris no van cotitzar i el Santander va participar, com tots els altres, de l'alça de les cotitzacions del sector.

L'arc iris es va posar en els 8.450,90 punts de l'Ibex 35, amb una recuperació de l'1,85%.