'Estagflació'

Pitjor que l'abús dels anglicismes en la informació, sobretot l'econòmica o la cultural, és una mala traducció. Entre els vocables que semblaven feliçment superats, per la seva cacofonia i els seus efectes perversos, hi ha l'estagflació, traducció directa de l'anglès stagflation, que reu­neix sincopades les paraulesestancament iinflació. Aquest escenari sembla ressuscitar a partir de la dada avançada d'inflació del mes de setembre (3,5%) coneguda ahir, combinada amb la recessió acumulada dels últims trimestres, --1,3% en dades interanuals.

El fenomen es va descriure per primer cop als anys 70 del segle passat i el seu agent principal van ser els preus sobtadament disparats del petroli, que es van traslladar als carburants (inflació) sense que empreses i consumidors poguessin compensar els nous preus, fet que va provocar una aturada del creixement (estancament). El remei, llavors, va ser abaixar els tipus d'interès i la política pública expansiva. Avui, d'això, res de res. L'altra opció és emprendre de veritat la vigilància sobre els mercats monopolístics, amb unes tarifes que són bastant discutibles. Es diu sempre i no es fa mai. Queda dir que només és conjuntural per l'augment de l'IVA i esperar que escampi. Apostin, ara que és deduïble.