INTERVENCIÓ DEL CAP DE L'EUROCAMBRA
Les receptes de Schulz
El president del Parlament Europeu advoca per gravar les operacions financeres
Llegiu la intervenció de Martin Schulz ahttp://www.e-periodico.cat
Martin Schulz no amaga la seva profunda preocupació pel futur d'Europa, però apunta les línies mestres per poder superar la crisi econòmica i institucional. AGUSTÍ SALA / MONTSE MARTÍNEZ

D’esquerra a dreta, Joaquim Nadal, portaveu del PSC; Conrado Carnal, director general del Grup Zeta; Ferran Mascarell, conseller de Cultura; Enric Hernàndez, director d’EL PERIÓDICO; Martin Schulz, president del Parlament Europeu; Joan Llopart, president executiu del Grup Zeta, i l’expresident català Jordi Pujol. /
MODEL EUROPEU Europa corre el risc de fracassar
«La UE està passant per la crisi més profunda per la qual ha passat mai. No negaré que com un dels tres presidents d'institucions europees estic preocupat, molt preocupat, i no només per l'estat en el qual estan la UE i els seus estats membres, sinó també perquè penso, i ho dic tal com ho penso -encara que molts no volen que sigui tan clar en les meves paraules-, que la UE pot fracassar.»
OPERACIONS FINANCERES Una taxa per captar uns 50.000 milions
«Si aquí a Barcelona vostès van al mercat i compren mig quilo de pomes, pagaran IVA. En canvi, si van a la Borsa, també a Barcelona, i compren unes accions, no pagaran IVA. Si a les transaccions financeres a la UE hi imposéssim un 0,005%, estaríem parlant d'uns ingressos addicionals de 50.000 milions d'euros a l'eurozona. Si aquest 0,005% suposa uns 50.000 milions d'euros, ens podem imaginar quines quantitats s'estan transferint els mercats financers. No pot ser que el deute públic d'un país es financi sempre a través de retallades al pressupost públic i reduint les prestacions per a les persones i els ciutadans i que hi hagi grans fons d'inversió, grans empreses, grans grups que no hagin de pagar impostos en les seves transaccions financeres.»
EUROBONS A favor, sempre que sigui per a inversió
«Estic a favor de les euroobligacions, però crec que només es pot procedir per aquesta via d'una manera raonable si aquells que es refinancen a través d'aquestes euroobligacions garanteixen que aquests diners no aniran a consum, sinó que s'han d'invertir per aconseguir un creixement econòmic immediat.»
ATUR JUVENIL Els joves reben un missatge d'abandó
«La setmana passada em vaig reunir amb 27 joves, homes i dones d'entre 18 i 30 anys, representants d'aquest país, d'una generació d'aquest país, probablement la generació més ben formada que ha tingut mai, però cap d'ells tenia feina, tots estaven a l'atur. I no em van dir «la culpa és de l'Estat espanyol», no, sinó que em van dir "és la Unió Europea la que en té la culpa". El missatge que em van donar era: "Esteu disposats a aprovar 750.000 milions per salvar els bancs i les asseguradores però no voleu invertir ni un euro en nosaltres".»
DESIGUALTAT Deficient distribució de la riquesa
«Vull dir-los dues coses, dues frases que m'han afectat molt en els últims mesos. La primera frase és la d'un ambaixador llatinoamericà amb qui em vaig reunir a Brussel·les que em va dir: en un període previsible tancarem la frontera del nostre país als europeus. Això, dit d'una altra manera, significa que el continent més ric del món s'ha convertit en un continent d'emigració una altra vegada . ¿Per què? Per una banda som el continent més ric del món i per una altra banda veiem que els joves ens abandonen. Per mi la resposta és que la riquesa està mal distribuïda. Som rics, però la distribució d'aquesta riquesa no és justa. I la segona frase la vaig sentir al Parlament grec. Alguns diputats em van donar a entendre que "en el passat vau venir amb armes i avui ens arribeu amb l'euro". M'ho deien a mi com a diputat alemany.»
EUROCENTRISME Necessitat de més imaginació
«Aquestmeliquisme, el fet que només ens mirem a nosaltres mateixos, és una cosa perillosíssima per al nostre futur. Els europeus hem desenvolupat un eurocentrisme altament perillós. Tenim 500 milions de persones que viuen a la UE en 27 països, el 8% de la població total del planeta. És a dir, que el 92% de les persones que viuen a la Terra no viuen a Europa, i els europeus sempre diem que és al revés ¿oi? Però és un error fatal. Les estadístiques demogràfiques ens diuen que l'any 2040 hi haurà 8.000 milions de persones al món. A la RFA, el meu país, 76 milions. Això significa que l'any 2040 el país demogràficament més poblat de la UE tindrà menys de l'1% de la població total del món. Aquesta és la realitat. I davant d'això ¿quina és la nostra reacció?»
REVOLUCIONS ÀRABS Suport verbal però reducció d'ajuda
«Al nord d'Àfrica hi ha alguns censos de milions de persones que estan avançant per la via que els porta cap a un altre futur. ¿Quina és la resposta que nosaltres, com a europeus, hem donat a la primavera àrab? Els la puc descriure. Hi enviem els nostres ministres d'Afers Estrangers, que feliciten la gent per la revolució que han portat a terme, i a continuació els nostres ministres de Finances redueixen l'ajuda al desenvolupament. Aquest és el missatge que transmet Europa. Felicitats. Jo proposo una altra cosa. Els països del nord d'Àfrica necessiten infraestructures, necessiten carreteres, necessiten vies de ferrocarril, necessiten ports i aeroports que siguin competitius, necessiten un sistema sanitari, necessiten universitats, escoles, hospitals... ¿I qui els pot donar els coneixements necessaris? Ningú millor que els seus veïns, els que tenen més a prop, els països del sud d'Europa, Espanya, França, Itàlia, Xipre, Grècia¿ Si ens prenem seriosament la Unió pel Mediterrani (UpM) que hem creat. No l'hem creat perquè el 14 de juliol del 2008 poguessin passar revista tots els caps d'Estat i de Govern a una parada militar. La Unió pel Mediterrani s'ha fundat com un projecte de futur econòmic.
Notícies relacionadesUNIÓ PEL MEDITERRANI El Banc Europeu pot invertir
«El Banc Europeu d'Inversions té milers de milions a disposició per invertir en aquest tipus de coses. Després d'aquest debat em reuniré amb el secretari general de la Unió pel Mediterrani. Jo hi penso insistir. No penso dir: la Unió pel Mediterrani pot convertir-se en l'oportunitat econòmica, social i cultural per als dos costats de la costa mediterrània. Simplement, ens hem de posar a treballar, ens hem de ficar en aquest projecte i hem de deixar d'estar absorbits per les retallades pressupostàries, com si no hi hagués una altra cosa en el món. Sense inversions no creix l'economia. S'ha d'invertir en els països del nord de l'Àfrica.
- Nova jubilació anticipada: quins treballadors podran retirar-se abans i quan entren en vigor els canvis
- ACCELERANT PER AL GAMPER El Barça presumeix del nou Camp Nou, "la vuitena meravella del món"
- Assassinat a Madrid Les ombres un crim
- Mobilització d'emergències Tallada la Ronda Litoral de Barcelona per un home pujat nu a un senyal
- investigació L’institut de la Mina descarta que l’atac a un professor el cometés un alumne
- Gira al juny de 2026 El Último de la Fila esgota entrades i afegeix concerts a Barcelona, València i Bilbao
- Un terratrèmol de magnitud 3,5 davant la costa es fa sentir a l'Empordà
- Catalunya La Generalitat confia en un acord escrit amb Hisenda sobre el nou model de finançament abans del 30 de juny
- Temperatures El Meteocat adverteix: les nits tropicals estan a punt d'arribar a Catalunya
- Projecte de conservació Catalunya publica el primer mapa dels seus fons marins per protegir la biodiversitat costanera i millorar la planificació de recursos