La banca se la juga

No és casual que enmig de la crisi econòmica i financera que afecta Espanya i que posa en qüestió la integritat de la Unió Europea, el banc central de la zona euro hagi volgut celebrar el seu consell de govern a Barcelona. «Es tracta d'un acte carregat de simbolisme». Els experts es neguen a considerar que, malgrat que no és previsible que el Banc Central Europeu (BCE) mogui avui els tipus d'interès o modifiqui la decisió de no tornar a intervenir en els mercats de deute sobirà, la de Barcelona sigui una reunió merament protocol·lària de la qual no quedarà més que el record que per tercera vegada un president del BCE va presidir un consell a Espanya.

«Hi està en joc la durada de la crisi a Espanya», comentava ahir el director general d'una firma financera. I aquesta durada depèn de com es resolgui el problema que impedeix a la banca fer que el crèdit torni a l'economia: aconseguir que les entitats financeres es desprenguin dels actius tòxics del sector immobiliari mitjançant el que no s'ha volgut denominarbanc dolent, encara que ho sigui. Ja no està solament en mans del Govern espanyol. La possibilitat que sigui el Fons Europeu d'Estabilitat Financera (FEEF) el que es faci càrrec del cost de finançament d'aquests bancs dolents o societats desconsolidades, mentre que el BCE garanteix que es manté la liquiditat en el sistema de manera que el client final de la banca pot continuar traient els seus diners del caixer automàtic.

INTERVENCIÓ EUROPEA / Pot sonar a intervenció europea de la banca espanyola, però sembla l'única alternativa quan el Govern espanyol, a través del ministre d'Economia, Luis de Guindos, insisteix que no hi haurà fons públics per ajudar la banca. En qualsevol cas, no seran fons del Pressupost espanyol. Ho va dir després d'entrevistar-se ahir amb el comissari de la Competència europeu, l'espanyol Joaquín Almunia, a qui va sondejar sobre aquesta qüestió. Un enfocament nou per resoldre una crisi financera que s'arrossega penosament des de l'inici de la crisi.

Al capdavall, la situació actual reclama enfocaments diferents davant l'evidència que no han estat suficients les fórmules aplicades fins ara per donar resposta a una situació que provoca el descontentament del carrer, com ho demostren les impressionants mesures de seguretat desplegades per a l'ocasió a Barcelona. El mateix president del Parlament Europeu, Martin Schulz, va defensar ahir uns nous enfocaments del problema i va advocar per aplicar un impost sobre les transaccions financeres en el si de la Unió Europea (UE). «Si imposéssim un impost en les transaccions financeres d'un 0,005%, estaríem parlant d'uns ingressos addicionals de 55.000 milions d'euros a l'eurozona», va detallar el socialdemòcrata alemany, convidat als Esmorzars Primera Plan@. Un 11% fluiria al pressupost espanyol. «La qüestió de l'impost sobre les transaccions financeres no és una qüestió d'ideologia sinó de justícia», va afegir.

Però més enllà, Schulz va expressar la seva «preocupació» per la «profunda crisi» que passa la Unió Europea, fins al punt que pot fracassar: «No excloc que la UE, tal com la coneixem avui, pugui fracassar». «Hem de parlar obertament d'aquest perill», per sobre de l'interès comú europeu, va assenyalar.

CORRELACIÓ DE FORÇA / No serà a Barcelona, no obstant, on es resoldrà aquesta qüestió, sinó a Brussel·les. La probable ascensió del partit socialista a la presidència de França diumenge que ve pot modificar la correlació de forces entre els països que defensen les polítiques de creixement davant dels que proclamen l'austeritat com a mecanisme de defensa davant de la crisi.

Notícies relacionades

¿Quin rol mundial pot tenir la UE si no està unida?

¿Es podrà parlar català al Parlament?

Prèviament, l'Ecofin -el consell dels ministres d'Economia i Finances de la UE- abordava ahir la directiva europea que ha de traslladar les normes de solvència de Basilea III. Sobre això, les diferències polítiques entre diferents estats de la UE es van posar de manifest, mentre que a les borses europees -particularment a l'espanyola- els valors de la banca experimentaven una jornada que més valdria oblidar, amb quantioses pèrdues.

Els mercats han diagnosticat el problema amb més claredat. I des de diferents àmbits es demana a les autoritats monetàries una política més decidida. El president de la Generalitat, Artur Mas, durant el sopar que ahir a la nit va oferir als membres del consell de govern del BCE, va demanar ajuda perquè Catalunya pugui generar riquesa. «Creiem en els valors, en l'austeritat que significa no estirar estrictament més el braç que la màniga».