L'FMI alerta que l'envelliment de la població i la crisi desestabilitzen l'Estat del benestar

Viure més anys és bo, però té riscos financers per als estats i els fons privats de pensions. Davant l'envelliment progressiu de la població, el Fons Monetari Internacional (FMI) ha recomanat aquest dimecres als països que retallin les prestacions futures, endarrereixin l'edat de jubilació i augmentin les contribucions als plans de pensions per afrontar els costos que suposen. L'FMI considera que es viu una mitjana de tres anys més del que molts països comptabilitzen per als seus càlculs de tresoreria, un desfasament que podria augmentar en un 50% els costos de les pensions als països avançats. "Com més s'ignori aquest problema, més difícil resultarà resoldre'l. Ha arribat el moment d'actuar", ha dit un dels seus analistes a Washington.

L'últim reducte de la seguretat de l'Estat del benestar, la pensió de jubilació, està en el punt de mira. L'últim torpede el llança en aquesta ocasió l'FMI amb aquest consell incendiari. Vincular l'augment de l'edat de jubilació automàticament a la longevitat, retallar les prestacions públiques futures i compartir els riscos amb plans privats de pensions són algunes d'aquestes recomanacions per controlar l'augment de la despesa pública a causa de l'envelliment de la població. Un consell inoportú en plena crisi que revifa encara més les incerteses i la inseguretat que minen la recuperació econòmica a Europa.

Risc subestimat

"El risc lligat a la longevitat és un tema que exigeix més atenció i ha estat subestimat (...). Una reforma essencial és permetre que l'edat de jubilació augmenti paral·lelament a la longevitat esperada", indica l'FMI en un dels capítols del seuInforme sobre Estabilitat Financera Global. L'economista de l'FMI i coordinador de l'estudi, Erik Oppers, ha explicat en roda de premsa que "els països han d'elevar l'edat de jubilació" per mitjà d'un "procés dinàmic i automàtic". D'aquesta manera, ha assegurat, s'eliminaria la "dificultat política" per als governs de negociar l'edat de jubilació cada augment de l'esperança de vida.

Si la mitjana de vida augmentés per al 2050 tres anys sobre l'actual, els costos d'envelliment augmentarien un 50%, assenyala l'informe, que analitza els riscos financers lligats a l'augment de l'esperança de vida al món. L'FMI situa la suma total d'aquests costos addicionals "en desenes de bilions de dòlars". El Fons adverteix que moltes de les dades amb què treballen els governs "subestimen" el ritme de creixement actual de la longevitat mundial i s'utilitzen previsions antiquades, així que els seus càlculs contemplen menys despeses de les reals.

Errors de previsió

"Presenten petits errors de previsió que es van sumant amb el temps fins a convertir-se en potencialment significatius. Això ja ha passat anteriorment", subratllen els autors de l'estudi. En el context actual d'ajust fiscal en què estan immerses moltes economies avançades, les conseqüències són molt més greus. "Aquests riscos associats amenacen de soscavar la sostenibilitat fiscal les pròximes dècades, i compliquen els esforços de consolidació en resposta a les actuals dificultats fiscals", afegeixen els economistes de l'organisme internacional.

Entre les receptes que proposa el Fons, hi figura, a més de l'elevació automàtica de l'edat de jubilació, "augmentar les contribucions als plans de jubilació, amb retallades de les prestacions futures". Així mateix, els estats han de "compartir el risc amb els organitzadors dels plans de pensions del sector privat i els individus, i promoure el creixement de mercats per a la transferència d'aquests riscos". El Fons subratlla que aquest risc, al qual no s'ha prestat l'"atenció necessària", no només afecta els governs a través dels sistemes públics de pensions i la Seguretat Social, sinó que també té implicacions en l'economia global mitjançant les empreses privades que ofereixen plans de jubilació i les companyies d'assegurances vitalícies.

Inseguretat financera

Notícies relacionades

La vivenda industrialitzada emergeix com a solució als reptes de la construcció

Les traves de la burocràcia i la falta de mà d’obra

L'FMI ha presentat, així mateix, un altre dels capítols del seu informe financer, en què preveu un increment dels preus dels actius financers considerats segurs, com els títols del Tresor dels EUA o els bons alemanys, fruit de la creixent demanda per aquests actius i la seva consegüent escassetat en un clima d'extremada inestabilitat financera. Segons l'organisme internacional, per al 2016, de tot el deute sobirà projectat, un 16%, és a dir, l'equivalent a uns nou bilions de dòlars, "podrien deixar de considerar-se actius segurs". El director d'Afers Monetaris de l'FMI, José Viñals, ha presentat l'informe en roda de premsa i ha afirmat que "el preu de la seguretat s'incrementarà els pròxims anys". No obstant, la coordinadora de l'estudi, Laura Kodres, ha assegurat que "el procés d'ajust no és dolent, perquè els preus previs a la crisi eren massa baixos".

Aquests informes presentats aquest dimecres formen part de l'estudi financer complet que es presentarà la setmana que ve com a part de les previsions econòmiques que l'FMI divulgarà en el marc de les seves trobades de primavera que tindran lloc del 20 al 22 d'abril a Washington.