Dura exigència de l'eurozona a la banca espanyola per superar la crisi

Els líders de lazona euro han aprovat a les 4 de la matinada unpla globalper resoldre lacrisi del deute públicde la zona euro a través del reforçament delfons de rescatperquè disposi d'una capacitat d'actuació superior albilió d'euros, lareducció del 50% del deute grecen mans de la banca i larecapitalitzaciódelsgrans bancs europeusper reforçar la seva solidesa. Els cinc grans bancs espanyols (Santander, BBVA, CaixaBank, Bankia i Popular) s'hauran de recapitalitzar en26.161 milions d'eurosen el termini de vuit mesos, ha precisat l'Autoritat Bancària Europea(EBA). Aquesta és la segona xifra més elevada de recapitalització exigida a un país de la Unió Europea (UE) després de la banca grega (30.000 milions).

La cimera extraordinària de l'eurozona ha arribat a un acord polític global després de més de deu hores de discussions. La cancellera alemanya,Angela Merkel, el president francès,Nicolas Sarkozy, i la directora delFons Monetari Internacional (FMI), Christina Lagarde, han hagut d'intervenir directament en les negociacions amb els representants de labanca internacional després de mitjanit per poder arrencar l'acord.

Quitació del deute grec

La banca ha acceptat “de forma voluntària” un menyscapte del 50% en eldeute grec en el seu poder. Aquesta pèrdua és més del doble del 21% de l'acceptat per les entitats financeres en l'acord previ del mes de juliol passat. La quitació no afecta el deute grec en mans dels particulars, ni del Banc Central Europeu (BCE), ni als préstecs rebuts dels seus socis europeus.

L'acord implica que la banca i els grans inversors privats eliminaran uns100.000 milionsdel deute grec a les seves mans, i això permetrà reduir l'endeutament hel·lè a un nivell sostenible del 120% del producte interior brut (PIB) a l'horitzó 2020, ha explicat el president de la UE, Herman Van Rompuy. El deute grec supera actualment els 350.000 milions i equivaldrà al 162% del PIB a l'acabar aquest any.

Els països de la zona euro contribuiran al pla de reducció del deute grec aportant uns 30.000 milions de garanties a l'operació. Grècia a més obtindrà uns 100.000 milions de préstecs addicionals de la UE i l'FMI per no enfonsar-se i evitar la suspensió de pagaments fins que es pugui tornar a finançar en els mercats

Recapitalització dels bancs

Els grans bancs europeus s'hauran derecapitalitzar abans del 30 de juny del 2012 per disposar d'un mínim derecursos propis (capital social i reserves) del 9% dels seus actius totals, tenint en compte l'impacte de la valoració de la seva cartera dedeute públic a “preus de mercat”. L'Autoritat Bancària Europea va estimar que els grans bancs europeus necessitaran una recapitalització global de106.000 milions. Els bancs que no arribin a aquesta ràtio mínima de capital tindran restringit el repartiment de dividends entre els accionistes i la distribució de bonificacions entre els directius fins que no es recapitalitzin.

La xifra final derecapitalització espanyola serà probablement inferior en uns 9.000 milions als 26.161 milions estimats per l'EBA, ja que podran comptabilitzar-se com a capital elsbons convertibles en accionsamb venciment abans de finals d'octubre del 2012. Això beneficiarà el Santander i en menor grau el Popular, segons fonts financeres. El president del Govern,José Luis Rodríguez Zapatero, ha assegurat que no serà necessari recórrer a fons públics per recapitalitzar les cinc grans entitats espanyoles. L'EBA ha utilitzat per als seus càlculs no només el deute públic en mans de la banca espanyola, sinó també elspréstecs de les entitats a les administracions públiques pel risc demorositat. Aquests dos conceptes generen per si sols una obligació de recapitalització de 6.290 milions del total espanyol.

Reforçament del fons de rescat

Els líders de l'eurozona han acordat així mateixreforçar la capacitat d'intervenció delFons Europeu d'Estabilitat Financera, que passarà dels seus actuals 440.000 milions al voltant d'1 bilió d'euros, però sense noves contribucions dels estats. Els ministres d'Economia i Finances acabaran de definir les modalitats d'aquest reforçament al novembre, ha precisat Van Rompuy.

El reforçament de la capacitat operativa del fons de rescat es realitzarà mitjançant el seu ús per avalar parcialment les novesemissions de deute dels països assetjats per l'especulació, comEspanya i Itàlia. Aquest nou ús del fons de rescat se sumarà a la seva funció inicial de finançar els països intervinguts, segons l'esquema consensuat durant la cimera. La capacitat s'ampliarà de forma complementària mitjançant la creació d'unsfons especials annexos, oberts a la participació d'entitats públiques i privades de la UE i fora d'ella, com l'FMI, fons d'inversió sobirans delspaïsos petrolífers, la Xina, Rússia i altres països. Aquests fons annexos s'utilitzaran en la compra de deute públic nou i ja emès per estabilitzar el mercat i frenar l'especulació.

Recomanacions a Espanya i Itàlia

Notícies relacionades

La banca espanyola ha de captar 26.000 milions

La banca assumeix perdre el 50%

La cimera de l'eurozona ha reclamat aEspanya l'“estricta aplicació” delsajustos pressupostaris previstos, “fins i tot a nivell regional” --en al·lusió a lesautonomies--, i el desenvolupament de la legislació pràctica per a la limitació de ladespesa pública. Els altres líders europeus han subratllat que Espanya “necessita adoptarmesures addicionalsper incrementar el creixement i l'inacceptable alt nivell d'atur”. Aquestes mesures han d'inclourereformes del mercat laboral per incrementar la flexibilitat i lesreformes econòmiques per millorar la competitivitat, especialment en el sector de serveis, precisen les conclusions de la cimera.

A Itàlia, la cimera li ha exigit la presentació urgent d'un ambicióscalendari per a les reformes i ha demanat a la Comissió Europea que supervisi de forma estreta el compliment del Govern italià de les seves promeses de reformes econòmiques i laborals i d'aplicar un accelerat procés de reducció del seu nivell de deute públic, que està al voltant del 120% del PIB.