Caixa Penedès i Caixa Laietana continuen fora dels moviments inicials d'integració que es donen en el sector

En temps d’aliances matrimonials en el sector, dues de les 10 entitats d’estalvi catalanes corren el risc de quedar-se, com diu la saviesa popular, per vestir sants. És cert que no són gaire joves, però a cap de les dues li falta pasta. Almenys, de moment. Tant Caixa Penedès com Caixa Laietana han estat desallotjades de totes les quinieles que es juguen aquests dies sobre la recomposició del mapa financer. Voluntàriament o accidentalment, les dues caixes d’estalvis es podrien veure fora de les primeres operacions.

Penedès ha intensificat els últims temps un missatge publicitari en les seves campanyes mediàtiques: és la tercera caixa catalana, posició que manté darrere de La Caixa i de Caixa Catalunya. «És un manera de reivindicar-se i de reafirmar la seva independència», interpreta un càrrec de la Generalitat vinculat al sector.

La direcció de Penedès és la més refractària a la pressió que la Generalitat va inocular al sector perquè guanyi dimensió. Els seus directius són de l’opinió que és ineficaç unir-se amb una altra caixa catalana, perquè hi ha poc a guanyar i molt a perdre. Per exemple, la redundància d’una àmplia xarxa de sucursals que obligaria a reduir oficines i personal i un mercat local bastant saturat. Això, en canvi, resultaria diferent si el pretendent –o el pretès– fos aragonès, valencià o de veïnatge castellà.

Qüestió de mida

Després de la intervenció de Caja Castilla La Mancha pel Banc d’Espanya, el president José Montilla no vol que passi res de semblant a Catalunya. Entre altres raons, perquè encara que tot el Parlament presumeix que les seves caixes són les més professionals i menys polititzades, ningú desitja perdre centres de decisió financera, siguin de Barcelona, Mataró o Vilafranca. Per això, a l’Executiu català hi ha inquietud amb Penedès: té prou volum per liderar la integració amb una entitat de més enllà de l’Ebre però, segons qui sigui l’aliat, no milloraria el mapa financer local. «Es tracta de dilucidar si Penedès és cap de lleó o cua de ratolí», especulen membres del Govern.

El de Laietana és un cas amb particularitats. El gener del 2008 va començar a renovar i modernitzar els seus òrgans de govern. Després de la sortida de Pere Antoni de Dòria de la direcció general i la incorporació de Josep Ibern, la caixa va entrar en una etapa de reorganització interna que la crisi ha interromput parcialment. En la classificació de les 10 caixes catalanes, Laietana és la setena per actius i el seu mercat bàsic es concentra a la comarca del Maresme, poblacions de l’àrea metropolitana i diversos punts de la costa catalana.

Notícies relacionades

Espanya supera els 22 milions d’ocupats amb l’atur en mínims

Repsol estudia reclamar 175 milions a les elèctriques per la gran apagada

Si finalment quedés al marge de la fusió entre Sabadell, Terrassa, Manlleu i Manresa, el seu futur a mitjà termini quedaria supeditat a trobar una parella de ball lluny de Catalunya. Un festeig d’aquestes característiques resultaria culturalment complex i contrari als interessos de l’administració catalana, que no renuncia a incorporar la caixa mataronina a les converses per aliar-se que mantenen les del Vallès, el Bages i Osona sota la mirada del conseller Antoni Castells.

En una altra divisió juga La Caixa, que també proclama la seva solteria, però que com va assenyalar recentment el seu director general, Juan María Nin, si trobés parella seria més enllà de l’Ebre. Amb l’afegit, a més, que qualsevol unió amb La Caixa seria, lògicament, una absorció que encara milloraria la posició de la primera caixa espanyola per actius, oficines i quota de mercat.