Els comptes dorments

Mai ningú s'havia despertat amb 10.000 milions d'euros de més al compte. És exactament això el que succeirà a l'Estat italià a partir de demà, quan els dipòsits bancaris que fa més de 10 anys que dormen passin a ser propietat pública, d'acord amb una llei que va ser aprovada el 2006.

Fins llavors, els imports dels comptes corrents inactius generalment passaven a augmentar els beneficis del banc. Però aquest dilluns caduca el termini perquè els clients distrets, presumptes hereus de clients difunts o bé blanquejadors de diner il.legal reclamin els imports dels comptes, dipòsits, pòlisses d'assegurances, societats d'inversió (SIM) o gestors de l'estalvi i banc postal. Una idea parcial del volum financer de l'operació el facilita Intesa-San Paolo, el segon banc d'Itàlia, que ha rebut un total de 13.000 sol.licituds per despertar comptes en letargia.

Comptes secrets

Adusbef, la principal associació de consumidors bancaris, estima que a Itàlia hi ha uns 500.000 comptes corrents adormits, als quals s'haurien d'afegir els altres tipus de dipòsits bancaris. Alguns analistes han considerat que molts dels dipòsits pot ser que no es despertin mai, perquè o bé són imports ingressats secretament per clients que van morir sense revelar-ho, o bé perquè són comptes d'estalvi oberts a nadons i nens que han estat oblidats.

Un tresor estimat entre 10.000 i 15.000 milions d'euros, que, en part, i per llei, hauran de ser destinats a rescabalar les víctimes d'especulacions financeres --verdaders escàndols nacionals del passat recent--, com la fallida del grup alimentari Cirio, del lleter Parmalat i de l'estafa de les obligacions argentines. Es tracta de fallides que van afectar respectivament 35.000, 85.000 i 480.000 clients accionistes o inversors, per imports que ronden els 1.250 milions, 7.000 milions i 13.000 milions.

Giulio Tremonti, ministre d'Economia i Hisenda del Govern de Silvio Berlusconi, ha manifestat la intenció d'afegir a la llista dels beneficiaris el milió d'italians pobres que pròximament haurien de rebre una targeta social per comprar aliments i pagar rebuts de llum, gas i electricitat.

La llei de l'any 2006 va imposar que els bancs enviessin una carta certificada, amb avís de recepció, als clients i que aquests clients tinguessin sis mesos de temps per donar senyals de vida. El termini caducava el dia 16 d'aquest mes, en pleferragosto, quan els bancs estan tancats, les ciutats buides i les platges i muntanyes plenes d'estiuejants. L'import que recapti l'Estat serà gestionat per un fons nacional en què participaran representants del Consell de l'Estat, del Ministeri d'Economia, del Banc Central, de l'òrgan de control de la Borsa de Valors (CONSOB), del Tribunal de Comptes, asseguradores i consumidors.

Termini més llarg

Una vegada caducat el termini del 16 d'agost, els bancs encara tindran quatre mesos de termini per tornar les quantitats al fons nacional, durant els quals els clients encara podran reclamar els eventuals imports. Durant l'últim d'aquests quatre mesos, els bancs hauran de publicar la llista dels comptes a les seves filials i a internet.

Notícies relacionades

Mónica Martínez: "A Europa tenim capacitat industrial per a defensa, però es necessita tecnologia"

Acord de 33 dies per als afectats de la subcontracta de Meta a Glòries

La pèrdua d'aquests 10.000 milions d'euros als bancs probablement no els suposarà cap mena de trauma, davant d'uns dipòsits nacionals que en sumen més de 1.300 bilions, però els instituts financers consideren que l'estimació efectuada per les associacions de consumidors són exagerades. Gianfranco Torriero, cap del centre estudis d'ABI, l'associació nacional de bancs, considera que"la dada és fruit d'un càlcul poc clar". Torriero ha argumentat que a Itàlia hi ha 13 milions de comptes corrents i 15 milions de llibretes d'estalvi, amb un"volum mitjà de 10.000 euros"."Els comptes no surten de cap manera",afirma.

Abans de la llei de l'any 2006, transcorreguts els 10 anys d'inactivitat dels comptes d'estalvi i, per tant, sense l'existència de l'obligació de continuar informant"sobre paper",els bancs es quedaven els imports, sense reemborsar ni tan sols el saldo de base. Les cròniques financeres han explicat que aquesta pràctica va començar a aplicar- se a la dècada dels anys 90, mentre que abans els saldos es tornaven, potser 50 anys més tard. Com els va passar a alguns clients que havien invertit en la guerra de l'Àfrica de Benito Mussolini i mig segle després van rebre dues o tres mil lires. De l'època (1,5 euros).