Els Reis presideixen avui un multitudinari sopar per celebrar els 50 anys del Cercle d'Economia

Eren els anys 50. En una Espanya autàrquica i en plena dictadura de Franco, un grup de joves empresaris van contactar amb l'historiador Jaume Vicens Vives, que els va convèncer que havien de rellevar la vella burgesia industrial que va fer de Catalunya una locomotora. D'aquí va sorgir el Cercle d'Economia, el maig del 1958, sota el paraigua legal d'una associació escaquista denominada Club Comodín, nascuda el 1951. No es va poder registrar com a Círculo de Economía (llavors, a l'Espanya de Franco, en castellà) fins al 1968.

Aquest espai singular de llibertat i debat sorgit en un entorn totalitari celebrarà avui, en una Espanya europea i democràtica, un multitudinari sopar de cinquantenari presidit pels Reis d'Espanya. En cinc lustres, aquest país en què predominaven el camp i les fàbriques s'ha transformat en una economia de serveis que ha multiplicat per 10 el seu valor, en termes reals, i està entre les primeres del món. Fa 50 anys, encara no havien nascut algunes de les multinacionals actuals com Mango i altres, com Ficosa, Ros Roca o Planeta, estaven en els seus inicis o eren firmes locals.

Però avui el Cercle, després de superar una dictadura, l'entrada al Mercat Comú, el naixement de l'euro, dues crisis del petroli, la ressaca postolímpica i la venda de grans grups com Chupa Chups a firmes estrangeres, es torna a preguntar pel camí a seguir.

Com quan Vicenç Vives, fa 50 anys, va apel.lar als joves cadells de l'economia: "Sou vosaltres, la nova generació, els que completareu la Revolució Industrial, ja iniciada, tal com han fet els italians entre el 1945 i el 1955, un cas pròxim a

nosaltres". Aquell tret de sortida va estimular Carlos Ferrer Salat, que va ser el primer president, Joan Mas Cantí, Carlos Güell de Sentmenat i Artur Suqué, entre altres, a impulsar aquesta idea primigènia que va ajuntar intel.lectuals i empresaris.

A aquesta idea s'hi van sumar catedràtics com Fabià Estapé, que a més d'impartir la primera conferència oficial, va estimular la incorporació de nous economistes, com Ernest Lluch. Perquè el Cercle mai ha estat una patronal. És més que això: un fòrum integrador de diàleg per estimular la modernització i en què sempre han recalat socis d'ideologies variades, del PSOE o el nacionalisme de CiU al PP.

Els seus inicis van coincidir amb les primeres mesures modernitzadores del règim franquista. El professor Joan Sardà Dexeus, director del servei d'Estudis del Banc d'Espanya, va tenir ocasió d'explicar al centenar de socis --avui en té uns 1.300-- els detalls del pla d'estabilització abans que s'aprovés.

A poc a poc, va aconseguir ser una referència i, sobretot, quan va començar el 1961 a celebrar les seves tradicionals jornades Costa Brava, en què han participat presidents de Govern, empresaris destacats i experts (primer a Sant Feliu de Guíxols, després a Santa Cristina d'Aro, Platja d'Aro i, des del 1982 fins al 1995, a Lloret de Mar). Des del 1997, se celebren a Sitges, amb el parèntesi d'aquest any, que es fan a Barcelona pel cinquantenari.

L'aposta pel diàleg i l'equilibri --el tan esbombat oasi català-- es va traduir des de la junta encapçalada per Ferrer Salat, la primera, en una tradició pràcticament ininterrompuda per la qual el president és rellevat en el següent mandat per un vicepresident. Després que José Luis Rodríguez Zapatero tanqui, dissabte, les jornades d'aquest any, la tradició es complirà quan José Manuel Lara (president de Planeta) cedeixi el testimoni a Salvador Alemany (conseller delegat d'Abertis) al capdavant de la 18a junta directiva.

Encara que 50 anys després del naixement del Cercle "els reptes són diferents", la recerca de nous lideratges i la recuperació "de l'autoestima perquè Catalunya creï el seu propi projecte" formen part de les prioritats d'Alemany. De nou, com en l'origen, una Catalunya que tem perdre pes vol recobrar protagonisme i definir el seu camí.

El paper de l'empresari

Notícies relacionades

El Fòrum del Mediterrani torna amb força

"La desafecció dels joves amb la política és enorme"

A més de la modernització i l'europeïtzació d'Espanya, la discussió sobre el paper de les elits i l'empresariat ha estat també debatut pel Cercle, com quan José Manuel Lara, per remoure consciències, va sentenciar: "Els empresaris catalans prefereixen el 100% d'un quiosc a la Rambla que el 5% d'El Corte Inglés".

Els diferents presidents donen compte de l'evolució del Cercle i de l'economia catalana. A més de Carlos Ferrer Salat han ocupat el càrrec Artur Suqué, Joan Mas Cantí, Carlos Cuatrecasas Targa, Vicenç Oller, Juan Antonio Delgado, Enrique Corominas, Carles Tusquets, Joan Molins, Josep Piqué, Pedro Fontana, Salvador Gabarró, Antoni Brufau i José Manuel Lara.