finançament

La borsa europea pesca pimes espanyoles

Euronext busca a Espanya empreses per incorporar-les al segment tecnològic del mercat paneuropeu

L'escassa tradició de les 'start-ups' d'acudir al mercat de renda variable complica la captació

zentauroepp41662085 susana de antonio euronext180118225327

zentauroepp41662085 susana de antonio euronext180118225327

3
Es llegeix en minuts
Max Jiménez Botías

Antevenio és una de les poques companyies de màrqueting digital espanyoles que cotitzen a Euronext Growth, el segment d'empreses tecnològics d'Euronext -la societat que agrupa les borses d'Amsterdam, París, Brussel·les, Lisboa i Dublín-. Va sortir a borsa el 2007, a París, i va aixecar vuit milions d'euros en la seva irrupció en aquest mercat europeu. Llavors tenia vendes de prop de 10 milions d'euros, i ara està al voltant dels 30 milions en facturació i una capitalització semblant. Acaba de comprar una companyia als EUA. "Va passar de ser una petita companyia espanyola a una multinacional i té una base d'inversors bastant àmplia". Així, almenys, ho explica Susana de Antonio, la responsable executiva d'Euronext a Espanya.

El mercat paneuropeu ha obert oficines a Alemanya, Suïssa, Itàlia i Espanya

Antevenio no és l'únic cas. Quadpack, que es dedica als envasos de productes cosmètics, està cotitzada en un altre segment d'aquest mercat. Es tracta d'un grup de cotitzades més líquid, on hi ha menys requeriments d'informació. L'utilitzen companyies que volen estar cotitzades perquè, per exemple, segueixen una estratègia d'adquisició d'altres companyies i els interessa cotitzar per pagar en accions, valorades més correctament que si no ho estiguessin. Quadpack es va incorporar a Euronext el 2016.

No són gaires més -descomptant firmes com el Banco SantanderBBVA i Telefónica- les companyies espanyoles que cotitzen en aquesta borsa paneuropea i, encara menys, les que apareixen en el segment tecnològic. Tampoc són gaires les companyies suïsses, alemanyes o italianes que estan llistades en aquest mercat. Raó per la qual Euronext va decidir a finals de l'any passat obrir delegacions en aquests països -també a Espanya- amb el propòsit d'atraure societats cap a aquest mercat. 

Pescar en aigües obertes

Encara que al mar financer europeu hi ha molts peixos, pescar amb canya en aigües obertes no dona garantia que les captures abundin. A Espanya i, particularment a Catalunya, el banc de start-ups és gran, però els seus integrants són esmunyedissos. "Ens dirigim a companyies que per si mateixes no es plantejarien la borsa com a opció. Aquestes pimes a Espanya es financen a través de la banca o de fons de capital risc i en general no van a la borsa", explica De Antonio. "Això és el que volem canviar", precisa.

 

Ofereix un ampli univers d'inversors per als projectes en fase de desenvolupament

Euronext destaca la presència d'empreses mitjanes entre les seves cotitzades que busquen finançament. "Sí que tenim moltes companyies d'aquestes dimensions. I per això som aquí: per donar-los l'oportunitat a les empreses espanyoles". De les 1.300 companyies que cotitzen a Euronext, 740 són petites i mitjanes. La definició de pime d'aquest mercat s'estén fins a les firmes de menys de 1.000 milions d'euros de capitalització. Encara que dins d'aquest grup n'hi ha 300 de menys de 50 milions  i la gran majoria estan per sota dels 250 milions d'euros de capitalització. "Al final, som el principal mercat d'empreses tecnològiques d'Europa", afirma la directora per a Espanya. I, en gran part, es deu a la capacitat per atraure inversors disposats a participar en les companyies en creixement.

Reclam per a les companyies

Notícies relacionades

Per a Euronext, aquests inversors són l'estendard de la seva fortalesa i el reclam per a les companyies que es plantegen sortir a borsa. En el relat dels arguments, De Antonio afegeix a l'accés als inversors institucionals que la visibilitat que adquireixen les empreses que decideixen participar en aquest mercat té abast europeu. "Dona credibilitat, possibles socis i clients", afegeix De Antonio.

S'hi sumen la capacitat d'atraure talent, oferir incentius lligats al valor de les accions i, sobretot,  la independència de la gestió. A vegades, els fons inversors volen decidir massa en l'estratègia de les empreses. "Poden dificultar la gestió de la companyia i distreure l'equip de la gestió".