Els secrets de l'èxit segons Manel

'Atletes, baixin de l'escenari'. S'ha de pronunciar el títol del nou disc de Manel amb la veu deConstantino Romero. “Per favor, els atletes, facin el favor de baixar de l'escenari, és perillós”, va suplicar per megafonia durant la clausura dels Jocs Olímpics del 92. Se suposa, doncs, que a aquestes altures 'tercer disc' només la veu deDarth Vader podria fer baixar de l'escenari el quartet barceloní.

El 1992 tenien 7, 9, 10, 11 anys. El més petit de la banda, Martí Maymó, se'n recorda dels Jocs Olímpics bàsicament perquè va tenir una pneumònia aquell estiu. Una dada reveladora, en el seu cas. Gairebé es podria resumir el currículum de Manel enumerant els seus mals: es va trencar un dit al treure el primer CD, va anar a la minigira anglesa amb un quist acabat d'extirpar i ara té malament el genoll, per tant, sembla el moment idoni per publicar àlbum.

Ho ha estat. Una altra vegada. El tercer disc, com el segon, es va instal·lar alnúmero 1d'iTunes només a base de reserves. Manel, doncs, manté intacta l'aura de “fenomen sociològic”, el seu cognom mediàtic des que es va estrenar als escenaris fa cinc anys. Des que es va convertir en “un-grup-que-canta-en-català” que va arribar al número 1 de vendes a Espanya. Ara ja han passat a l'estatus d'“el Barça de la música en català”. “Els Xavi i Iniesta del pop”, els anomenen. “Sou genials perquè sou normals”, criden els espectadors als seus concerts.

Amb aquest currículum best-seller, Dominical els proposa posar a prova els “secrets de l'èxit” que venen els llibres d'autoajuda. El quartet accepta, encara que es recargola a la cadira cada vegada que sent “èxit” i “Manel” a la mateixa frase. Ells parlen de “carambola”. “Hi ha un punt de xurra patatera”, assegura Guillem Gisbert.

“Somieu amb grans coses”

[És el primer de 'Los 21 secretos del éxito de los millonarios por esfuerzo popio']

¿Vosaltres somiàveu amb “grans coses”?

GUILLEM GISBERT: ¿Com edificis enormes? [riu].

MARTÍ MAYMÓ:No.

G. G.: El tema de la música i de dedicar-nos-hi és una cosa que jo ni tan sols havia somiat.

ARNAU VALLVÉ: Diguem que arribes aquí una mica per casualitat. Perquè funciona el que fas.

¿Amb què somiàveu, doncs?

G. G: Suposo que amb una vida tanquil·la. Salut, diners i amor.

¿I ja ho heu aconseguit?

G.G.: Ehhhhh...

Salut, el Martí no gaire...

[Martí assenteix, riu].

ROGER PADILLA: Suposo que desitgem bàsicament que mentre això duri estiguem bé i ens ho passem bé.

Les vostres vides, diuen, no han canviat gaire.

G.G.: És com trobar una feina. Hi ha uns moments molt concrets, uns minuts molt concrets, que tenen un punt molt visible. Però després realment la vida...

¿Segueix igual?

G.G.: No és gens traumàtic en un sentit de canvi.

¿No us heu permès cap capritx?

R.P.: La casa a Miami i... [tots riuen].

A. V.: Abans compartíem local amb altres grups i ara ens podem permetre el luxe d'estar sols.

G. G.: On hi ha molts capritxos és dins dels discos. “Farem una cançó amb un quartet de vents...”. Té un punt de capritxós el que fem. Sempre.

A aquestes altures, ¿què us impressiona?

M. M.: La veritat és que segueix impressionant una mica el mateix: pujar a un escenari, veure gent...

R.P.:Gent que canta les teves cançons, que s'emociona.

M. M.: Quan un concert funciona i tu ho notes és la mateixa sensació que tenies quan va passar la primera vegada.

A. V.: Si algun dia ens deixa d'emocionar això, no tindrà sentit que ho seguim fent.

“Fes-ho per passió, no per diners”

['Secretos del éxito en 8 palabras']

¿Hi esteu d'acord?

R. P.:Sí. És que amb la música... És un hobby que s'ha convertit en una feina.

G. G.: No havíem pensat mai que donaria diners. Era una cosa divertida, ens agradava fer-la. Però gravaves un dia i després estaves buscant feina en un altre lloc.

Per tant, tots heu estat aturats en algun moment.

R. P.: “Entre projectes”, es diu. [Riuen].

¿Heu fet alguna cosa només per diners?

G. G.:És clar.

M. M.: Com tothom.

¿Algun exemple pràctic?

M. M.: Jo he anat a l'Hospital Clínic a fer proves no sé ben bé de què [somriu].

G. G.: ¿Feies proves?

M. M.:De conillet d'Índies. Però jo era l'exemple sa.

R. P.:¿Et donaven un placebo?

M. M.:En realitat eren tests d'intel·lectualitat.

Potser ser el 'pupes' del grup ve d'aquí.

M. M:Haaaa. [Riallada general].

A. V.: Són efectes secundaris.

M. M:Em van fer un TAC al cervell, però... [riuen].

R. P.:Una lobotomia.

M. M:Van ser tres dies, tenia 16 anys i pagaven bé.

R. P.: De tant en tant es desmaia.

M. M: No me'n recordo d'aquells tres dies, però... [riuen].

¿Segur que els diners no donen la felicitat?

M. M: Ajuden una mica a ser feliç. No ho són tot, però ajuden.“Trabaje dur”

 “Treballeu molt”

[Rupert Murdoch, magnat de la comunicació]

Es dóna per fet que els ha costat 'Déu i ajuda arribar fins aquí'. [És la tornada de 'Corrandes de la parella estable'].

M. M: Ho diem sempre [riu].

¿Què ha estat el més dur?

G. G.: Tots quatre tenim bastant clar que la feina que fem és bonica. Encara que sigui bonica, no és sempre senzilla ni divertida, però som conscients del privilegi.

A. V.: Els moments més durs que hi pot haver és que no estiguem d'acord sobre si posar una guitarra o no posar-la. Hi ha feines més dures que aquesta.

És un negoci familiar. [El cap de premsa, al fons, aixeca la vista del seu iPad al sentir això. Somriu. És germà de Martí Maymó].

M. M.: Exacte.

G. G.:Discutim molt. Parlem molt.

Teniu un punt assembleari.

R. P.:És clar. Es tracta que tots quatre estiguem còmodes i d'acord amb el que presentem.

És difícil: a l'Arnau li agrada Radiohead.

A. V.:A mi m'agrada Radiohead i m'agrada bastant colar referències de Radiohead a Manel [somriu].“No deixi d'aprendre mai” 

“No deixeu d'aprendre mai”

['Poder sin límites']

M. M.: És un bon consell.

¿La lliçó més important?

M. M.: Tens una mica la sensació que quan acabes de fer un disc, fas una gira i tornes a començar. Tornes a començar de zero.

A. V.: Abans ha dit que ens havien comparat amb el “Barça de la música en català”. Potser en l'única cosa que ens hi podríem assemblar és aquesta sensació que t'ha anat molt bé fins ara però que tard o d'hora no t'anirà tan bé. Tenir aquesta sensació sempre present és important per fer bé la teva feina.

Us vau fer homes en un hotel de Manchester.

G. G.:¿En un hotel de Manchester ens vam fer homes?

M. M.: [Riu, fa memòria al Guillem]. Quan em vas curar el cul [al Martí li acabaven d'extirpar un quist sacre]. Però només ell i jo. Ells [assenyala el Roger i l'Arnau] no hi eren.

G. G.:Van fugir d'aquesta ferida. I ho entenc [riu].

¿La resta ja s'han fet homes?

R. P.: No. Encara no.

A. V.: Encara no. [Riuen].

“Sigueu persistents”

[Secretos del éxito en 8 palabras]

¿Ho sou?

A. V.:[Fa una ganyota, mou el cap d'una banda a l'altra]. Noooo, no gaire.

M. M.:Ho dius perquè fa poc que has tornat a fumar, 'oi?

A. V.: ¡Que els meus pares no ho saben! [riuen].

¿Quant temps feia que no fumava?

A. V.: ¡Doncs ja feia més d'un any.

LA RESTA:Mmmmm. Bééééééé.

A. V.: Estava en el mode nocturn. I ara ja estic fumant després de dinar.

G. G.: L'altre dia et vaig veure fumant a les onze del matí [riuen tots].

¿Alguna vegada heu pensant a deixar Manel?

G. G.: No. És molt d'hora. Arribarà. Segur que arribarà.

Heu dit que el grup va estar “en perill” després del primer concert.

M. M.: Perquè va ser molt dolent [riuen].

G. G.: Realment va ser un desastre.

M. M.:Jo no parava de pensar: “'Però aquests tios què fan?”.

R. P.: Si no tinguéssim sentit de l'humor, després d'aquell concert ho hauríem deixat.

“Sigueu absolutament honestos”

[Los 21 secretos del éxito de los millonarios...]

¿Sou honestos?

G. G.: Jo crec que no més que la mitjana. Ni menys. Normal.

R. P.:No som farsants. No presentem res en què no creiem.

¿I entre vosaltres?

R. P.: Sí. També ho intentem, és clar.

¿Van ser honestos quan el Guillem es va afaitar la barba? [Una pàgina a Facebook demana: “No a Guillem Gisbert sense barba”].

[Riuen tots].

G. G.: No estic segur d'haver entès aquest comentari.

A. V.: Encara no l'hi hem dit.

R. P.: Som honestos musicalment.

¿Què els feia por de petits, a part de Yoko Ono? [li dediquen la primera cançó del disc].

A. V.: Les típiques estrelletes al sostre perquè no sigui del tot fosca l'habitació.

R. P.: ¿Això et fa por?

A. V.:Em fa por la foscor i per això tenia les estrelletes fluorescents. Ara em fan por les estrelletes [riuen].

¿I és veritat que el Roger plora amb 'Toy Story 3'?

R. P.: Sí, sí. ¿Vostè no?

“Aconsegueiu que us odiïn”

[Planes diabólicos]

Ara està molt de moda tenir 'haters'.

M. M.: ¿Què és això?

G. G.: Odiadors.

M. M.:Doncs tenim haters.

G. G.: És normal. Pel fet d'estar en plaça pública. Hi ha gent a qui li agradaràs i gent a qui no.

Hi ha qui diu: “Jo els escoltava al principi, però ara són massa comercials”.

G. G.: És que és veritat, el canvi que hem fet a la comercialitat... [Tots riuen la ironia].

R. P.:Ara ho petarem comercialment [somriu]. Com més exposició pública tens'

¿Per això procureu no exposar-vos gaire?

M. M.:És perquè ens sentim incòmodes.

¿Us afecten les crítiques?

M. M.:Quan baixes a prendre un cafè al bar, les llegeixes. No som de “no-nosaltres-no-llegim-mai-les-crítiques”.

R. P.:¿T'afecten? 'Sí? ¿No? Depèn. Però nosaltres som molt conscients de les nostres limitacions.

¿Sou autocrítics?

R. P.:Sí, molt. L'actitud general davant les crítiques és no prendre'ns-les com una cosa personal. Ni les bones ni les dolentes.

¿Què és el pitjor que us podrien dir?

G. G.:“No m'agrada el que fas”. No “no m'agrada que t'hagis afaitat la barba” [els altres riuen].

M. M.:L'hi ha quedat a dins.

G. G.: A mi les crítiques no m'afecten [riu]. No m'importa una merda això de la barba [riallada general].

¿Alguns assetjadors? M. M.:

Algú persistent, en el sentit negatiu de la paraula, sí que hi ha.

A. V.: Crec que no és bona idea parlar d'un assetjador, perquè és el que vol...

M. M.: No és traumàtic. És algú que ve sovint.

R. P.:I que et truca a casa.

M. M.:I que saps que existeix. Quan algú passa a ser un fan conegut és una cosa molt rara. “No s'acomodi”

“No us acomodeu”

['Planes diabólicos']

Algun seguidor ha dit que escoltaria el primer 'single' en bucle fins que li agradés. N'hi ha per acomodar-se, ¿oi?

[Riuen]

R. P.: Realment és d'agrair que algú es prengui tan seriosament escoltar la cançó.

M. M.:'Ho ha dit abans d'escoltar el single?

Durant.

G. G.: Llavors la frase en realitat és negativa. Hem d'afrontar la realitat [riu]. No li agrada. [Riallada general].

M. M.:¿Quants dies va trigar?

A. V.:A més, la cançó és llarga...

 “Dormiu bé”

¿Què us treu la son?

R. P.:El soroll i la llum.

G. G.:Els cotxes, els cotxes.

R. P.:La calor a l'estiu.

a. V.: Els meus roncs [riuen].

R. P.:Sí, els seus roncs també ens treuen la son als altres.

¿Això significa que teniu la consciència tranquil·la?

[Tots assenteixen]

G. G.:Som joves. Encara tenim temps d'espatllar-la.

EL DISC

Diuen que tenen poc d'atletes, a part del títol del seu nou disc ('Atletes, baixin de l'escenari'). Això sembla a primera vista: van amb peus de plom i no es pengen medalles en públic. Paradoxes marca Manel. Els incomoda la promoció encara que porten un periodista incorporat (té el títol Guillem Gisbert). Són hipervergonyosos en persona, però es despullen sense vergonya en paper [vegeu la il·lustració adjunta de Roger Padilla]. I són incapaços de descriure els seus discos. Aquest també. “Bàsicament l'hem fet nosaltres”, arronsa les espatlles el cantant. Encara que ho sembli, no és parlar per parlar. La diferència d'aquest disc és que no han tingut visites d'altres músics a l'estudi, aclareixen. Així és com sonaManel 100%. Pop-folk per escoltar, no només sentir. Costumisme encomanadís que estrenaran en escena el 23 de maig al Primavera Sound.

UN per UN

GUILLEM GISBERT

Veu, ukelele. Periodista. 31 anys. Podria fer les promocions ell sol. “No, per favor”, suplica ell, encara que té títol de periodista. Va començar fent pràctiques a 'El Periódico de Catalunya' i va arribar a treballar un parell de mesos a la secció d'esports d''El Periòdic d'Andorra'.

MARTÍ MAYMÓ

Baix, clarinet. Tècnic de so. 28 anys. Fa més temps que toca amb el seu altre grup, The Seihos, que amb Manel. “Jo crec que és molt sa tenir dues bandes 'es justifica'. Quan no pots colar una idea a uns, vas als altres”.

ROGER PADILLA

Notícies relacionades

Will Smith hauria pagat per silenciar un amant gai

Joël Dicker busca el ceptre de l'estiu

Veu, guitarra, ukelele. Il·lustrador, actor. 30 anys. Guitarrista multifunció. Ha publicat dos llibres com a il·lustrador i ha rodat tres curts, dues pel·lícules i una telenovel·la ('Laberint d'ombres') que es pot recordar aYouTube. “Tothom té un passat”, riu.

ARNAU VALLVÉ

Bateria. Tècnic de so, productor. 29 anys. Compagina les baquetes amb un estudi:Can Sons. “Quan el calendari m'ho permet -explica- gravem altres grups”. Ell i Aleix Sans. Ja acumulen gairebé 20 discos, entre ells, els de Childo Tomás, Bremen, Desert i The Seihos.