El parc en què un drac custodia el llac

Nens i grans passen hores en un immens espai envoltat de desmais, alzines, plàtans i pins. Ho fan sota l'atenta mirada d'un drac de ferro de 150 tones i del déu Neptú, que emergeix d'entre les aigües del grandiós estany del parc de l'Espanya Industrial.

On actualment es troba aquest extens i verd espai, el 1847 es va inaugurar la fàbrica tèxtil Espanya Industrial, la primera que es va crear en el sector i que el 1880 ja donava feina a 2.500 persones de manera simultània.

Van passar gairebé 90 anys fins que la fàbrica es va demolir perquè el terreny quedés finalment lliure. L'empresa es va traslladar a Parets. Però el 1985, després d'importants protestes veïnals, es va començar a urbanitzar l'enorme solar fins a transformar-lo en parc.

Patinadors

Rubén Méndez, empleat d'una cafeteria adjacent al parc, destaca que després d'unes obres que es van fer el 2009 es va habilitar «un passeig que resulta atractiu per als patinadors» . Però el patinatge no és l'únic esport que es pot practicar un dia qualsevol en aquest privilegiat lloc, ja que també hi ha frontó, àrea de jocs infantils, una extensa zona de gespa, pista de bàsquet, taules de ping-pong i un dels seus punts més atractius: un colossal tobogan de ferro en forma de drac, obra del basc Andrés Nagel.

El parc està poblat d'escultures com la d'una Venus moderna, que reposa sobre una de les roques pròximes a l'estany; un Neptú que sorgeix de les aigües d'aquest, i un tors de dona, modelat per Enric Casanoves el 1947 que, arran d'un acte vandàlic, va haver de ser substituït per una rèplica en bronze, entre altres escultures.

Un dels arquitectes que va idear el parc, Luis Peña Ganchegui, també es va encarregar de crear les nou torres far que custodien el paratge i li donen un aire marítim. Així mateix, la gran esplanada, que convida a estirar-se i descansar els visitants, també compta amb bancs i és un lloc ideal per fer-hi una passejada.

Un dels edificis que encara es conserven del passat industrial de la zona és la Casa del Mig, que ara alberga un centre infantil i el Punt Multimèdia. El coordinador d'aquest últim espai, Marc Carmona, apunta: «Fa anys que es va restringir l'accés al tobogan, tot i que encara funciona. Ara hi ha col·locada una reixa». I afegeix que «l'Ajuntament va fer una neteja de cara al parc i molts indigents van buscar aixopluc en altres espais».

Notícies relacionades

«La plaça on visc és un poble dins del poble de Sants»

El dia favorit de Terenci Moix

Els usuaris del Poliesportiu Municipal Espanya Industrial, situat als voltants, compten amb unes vistes privilegiades d'aquest pulmó verd urbà, en un entorn poc atractiu. Una de les empleades del complex esportiu, Míriam Méndez, assegura que «a l'estiu és la millor època per disfrutar el parc, ja que se celebren concerts i es passen pel·lícules del programa Cinema a la fresca».

En el llibre de Gabriel Pernau Barcelona, barri a barri: Sants-Montjuïc, es descriu així el parc: «El protagonisme de l'Espanya Industrial recau en el gran estany que hi ha al costat de l'estació, on és freqüent veure-hi nedar ànecs, però d'on han desaparegut les barquetes. La làmina d'aigua està envoltada per una graderia blanca en forma d'ela. Per sobre d'aquesta hi ha nou torres que singularitzen l'espai i un drac metàl·lic de set metres d'altura, obra d'Andrés Nagel, de la boca del qual surt un tobogan».