Taulells centenaris

CAL ROS ALMIRALL AIXADA, 7 Arrossos i sarsuela

Situat a quatre passos de la platja de la Barceloneta, al tranquil carrer de l'Almirall Aixada, el restaurant Cal Ros es caracteritza per una cuina de mercat catalana amb un marcat accent mariner, on els diferents arrossos i la sarsuela són els plats estrella.«El meu avi va obrir el 1911 i ara hi treballen també els meus néts. El negoci està en molt bones mans»,explica Ramon Cid, que considera que el secret de l'èxit està en«la constància i a treballar bé». El seu nét, Marc Cid, reconeix que sempre resulta més motivador treballar en un negoci familiar.«La idea és continuar durant molts anys»,afirma orgullós aquest membre de la sisena generació.

CASA GISPERT SOMBRERERS, 23 Fruita seca a la llenya

La Casa Gispert fa un segle i mig que es dedica a torrar fruita seca al mateix forn de llenya, al qual únicament han afegit un petit motor. El sostre ennegrit pel fum és testimoni mut de la història d'aquest bucòlic establiment, visita obligada de molts dels turistes que passen per Barcelona des que va aparèixer per primera vegada fa uns quants anys a les guies com un ofici artesanal únic.«Durant molt de temps Casa Gispert va estar centrada en la venda a majoristes, però el 1993 la família Margenac va decidir obrir la botiga al barri»,explica Eudald Ribas, gerent d'un negoci que treballa amb cooperatives, la gran majoria de Catalunya.

LA COLMENA PLAÇA DE L'ÀNGEL, 12 Caramels tradicionals «Establiments com la pastisseria La Colmena formen part del paisatge urbà, però també de la memòria col·lectiva de la ciutat»,

explica Josep Maria Roig, propietari d'un negoci datat el 1864 i que el seu avi va agafar sis dècades després. L'especialitat de sempre, segueix Roig, han estat els caramenls, els bolados i els esponjats. La seva família va introduir la pastisseria i les postres tradicionals com per exemple la coca de llardons, les merengues i els carquinyolis, i«no s'han deixat mai de fer», afegeix el propietari, que confia en el seu fill, encarregat de l'obrador, i també futur continuador de la bona feina i el prestigi de la casa durant 100 anys més.

LA PORTORRIQUEÑA XUCLÀ, 25 Cafè acabat de torrar

El nom de La Portorriqueña, al número 25 del carrer de Xuclà, encara recorda la fundadora d'aquest establiment.«Era una dona de Puerto Rico que el 1902 va obrir la botiga per vendre el cafè de les seves plantacions»,recorda Joan Bayona, encarregat del negoci des de fa 27 anys i veí del barri del Raval de tota la vida.«Abans de treballar aquí, des de ben petit, ja hi venia a comprar»,afegeix Bayona, que subratlla la fidelitat que manté la seva clientela. A La Portoriqueña hi torren fins a 11 varietats de cafè i la barreja«de la casa»a la vista del públic cada matí per envasar-lo després.

BAR ALMIRALL JOAQUÍN COSTA, 33 Estil modernista

El bar Almirall és, amb els seus 152 anys d'història, un dels punts de trobada més emblemàtics del Raval.«El 1977 el meu soci i jo hi vam entrar amb la idea de fer-hi uns quants canvis. Vam treure'n les bótes de vi del fons, que ja no funcionaven, i hi vam posar taules i sofàs»,recorda el copropietari, Ra-mon Solé. L'estil modernista i la seva essència, no obstant, s'han conservat a la perfecció com a«valor afegit i patrimoni històric»,afegeix convençut Solé. En ple«pol cultural»de la ciutat, envoltat de museus, teatres i filmoteques, el bar reuneix un públic fidel i casual amb un perfil variat.

Notícies relacionades

«La plaça on visc és un poble dins del poble de Sants»

El dia favorit de Terenci Moix

SASTRERIA XANCÓ RAMBLA, 78-80 Camises a mida

El temps s'ha aturat a la façana i el mobiliari de la sastreria Xancó. Tampoc les camises que fabriquen han canviat gaire des que la família va fundar aquest negoci el 1820.«Les úniques novetats les pots trobar en els teixits o el disseny, perquè la forma és bàsicament la mateixa»,explica el propietari, Tristán Xancó. Per la seva situació, la botiga atrau un gran nombre de turistes que saben apreciar la bona qualitat del seu producte.«Aquí qualsevol pot trobar la camisa que busca. Les possibilitats, treballant amb tantes teles i a mida, són pràcticament infinites»,presumeix Xancó.