Cooperativa solidària

El centre ocupacional TEB Verdum (Artesania, 57) forma part d'un gran grup cooperatiu que té l'origen en un petit taller escola situat a la Barceloneta que cap al 1965 van impulsar amb més il·lusió que mitjans un grup de famílies amb fills discapacitats psíquics. «Als anys 60 hi havia poques escoles d'educació especial, i les que hi havia eren inaccessibles», recorda Alexandrina Altiriba, directora del centre de Verdun.

Amb el temps es van obrir altres centres a Verdun i Sant Andreu. L'objectiu, idèntic: la integració laboral de les persones discapacitades, ja fos mitjançant la inserció al mercat ordinari o amb la creació de llocs de treball en centres especials. La transformació en cooperativa el 2000 va ser el segon gran pas que va fer aquesta entitat. «Considerem que el cooperativisme és el sistema més solidari i que relaciona més bé els discapacitats i no discapacitats involucrats en el projecte. Tots som iguals, tots hi participem», explica Altiriba.

Actualment, el grup cooperatiu, que a part disposa de residències i una fundació com a entitat tutelar, compta amb una plantilla de 600 persones amb discapacitat intel·lectual i una cartera amb més de 200 clients i proveïdors. «Ens va ajudar molt l'aprovació als anys 80 de la Lismi, la llei d'integració social dels minusvàlids. Aquesta llei estableix per a les empreses, tant públiques com privades amb plantilles de més de 50 treballadors, l'obligació de contractar una quantitat de treballadors amb discapacitat no inferior al 2%», recorda Altiriba, que s'estimaria més que tots els seus clients acudissin al centre per «responsabilitat social» i no per obligació. «Encara que cal dir que algunes marques sí que demostren el seu compromís autèntic amb el projecte», matisa la directora.

Cadena de muntatge

Notícies relacionades

«La plaça on visc és un poble dins del poble de Sants»

El dia favorit de Terenci Moix

Pere Madrid fa 27 anys que treballa de monitor al TEB Verdum: «Quan t'hi has passat tant de temps és perquè t'agrada. Sóc rellotger d'ofici, però aquí sóc molt més feliç», confessa el monitor, que s'encarrega, entre moltes altres coses, del «control de qualitat» en la cadena de muntatge. «Treballen bé i són nois molt disciplinats, però el control ha de ser constant. Si una partida surt malament, l'empresa ens torna el paquet sense problemes», afegeix Madrid, que destaca la necessitat de tractar-los «com a adults» i renyar-los si cal amb molta mà dreta. La majoria dels usuaris del centre de Verdun, uns 80, són «productius», cobren i cotitzen, i són socis de la cooperativa de ple dret. «Amb els altres, els que realment no produeixen, realitzem una tasca més assistencial», diferencia Altiriba.

Al TEB Verdum hi arriben treballs, explica Altiriba, «que les empreses externalitzen perquè tenen poc valor afegit o requereixen poc coneixement». Al taller poden encelofanar bombetes, empaquetar tires de velcro o muntar endolls. L'únic requisit és que suposin moviments mecànics i rutinaris, petits treballs que fan possible una cosa tan gran com la inserció sociolaboral d'aquests voluntariosos treballadors.