«Sant Martí era molt 'cutre' i avui és un luxe viure aquí»

roda el món i torna al Born. Aquesta ha estat, fins ara, la trajectòria de la periodista Núria Ribó, corresponsal de Televisió Espanyola a Nova York durant vuit anys i un més a Londres. Ribó va néixer al districte de Sant Martí, al segon pis d'una finca catalogada,«i un dels primers edificis de Barcelona amb ascensor», apunta. Allà on arrenca l'avinguda de la Meridiana, al costat del parc de la Ciutadella, va viure durant la seva infància amb els seus pares i avis. L'ofici del seu avi patern, que era cuiner a Transmediterránea, li va permetre el plaer d'acompanyar-lo algun estiu per alta mar. I la feina del seu pare, que era ferroviari, va portar tota la família a residir sempre a prop d'una estació de tren. Els viatges han enriquit la vida personal i professional de Ribó.«He viscut en cases per a treballadors del ferrocarril al costat de les estacions de la Sagrera i Sant Vicenç de Calders. Però sempre vam mantenir el pis on visc actualment, entre l'estació de tren de França i la d'autobusos del Nord», explica l'autora del llibreHillary Clinton: retorno a la Casa Blanca (Ediciones Belacqua).

Transformació

El retorn de Núria Ribó a Barcelona, ja fa 13 anys, la va fer tornar al seu barri natal. Ella no va venir al món en un hospital, sinó a casa, i en un districte que experimentaria, anys més tard, una de les grans transformacions de la ciutat des que van caure les muralles. Els Jocs Olímpics van deixar la seva empremta a Sant Martí.«Quan jo era petita això era el cul del món. Ara el meu barri m'agrada molt. La recuperació del 22@ ha sigut fantàstica. Els Jocs van canviar la zona i Barcelona va deixar de donar l'esquena al mar… la ciutat s'acabava en unes vies de tren. I avui tenim la platja a 10 minuts», recorda aquesta veïna, que treu partit de la seva proximitat al mar«per anar a caminar més que per banyar-me», detalla.«Això, quan jo era petita, era molt cutre i avui per mi és un luxe viure aquí», afegeix.

Una prova d'això són els nombrosos professionals i artistes que tenen el taller en estructures fabrils o magatzems rehabilitats. En un d'ells, habilitat en un granloft del Poblenou, hi treballa i viu el tàndem Antoni Miralda-Montse Guillén, que van conèixer Ribó a Nova York. La parella inaugurarà pròximament al primer pis del nou edifici de Moritz (Ronda de Sant Antoni, 41) un museu amb la seva col·lecció de creacions i estris vinculats al món de la gastronomia i l'art (www.foodcultura.org).

L'art i la cultura segueixen transformant uns barris privilegiats per la seva proporció de zones verdes.«Tinc la sort de tenir al costat de casa dos bons parcs: el de la Ciutadella i el de l'Estació del Nord», indica la periodista, que travessa cada dia aquest últim«per anar a la piscina municipal, per asseure'm en un banc a llegir la premsa o per agafar l'autobús de Sarfa que va a Cadaqués, on tinc una casa». Ribó s'ha desprès del cotxe.«Abans anava de copes en cotxe i ara ja l'he descartat», afirma la filla de ferroviari, que aclareix:«M'agrada molt el tren, sobretot els que no fan soroll. Però m'he tornat molt intolerant amb els mòbils. La gent no té pudor, no només per com criden al parlar, que molesten, sinó pel que expliquen… Jo vaig publicar un article sobre una de les converses que vaig sentir durant un viatge».

Espontaneïtat

La periodista enyora una mica la desimboltura i l'espontaneïtat de la vida a Nova York.«Allà vas com vols i ningú se't queda mirant. Aquí vivim totstocats i posats --diu--. Sobretot enyoro de Nova York la immediatesa de les coses, la puntualitat, que la gent et contesti ràpid quan demanes una cosa. Això és educació. Encara que el món del treball estigui ple de convencions, van al gra», declara Ribó.

Notícies relacionades

«La plaça on visc és un poble dins del poble de Sants»

El dia favorit de Terenci Moix

L'excorresponsal, que col·labora ara a gairebé tots els mitjans públics (Catalunya Ràdio, TV-3, RNE, R-4 i TVE), agraeix que l'Auditori i el Teatre Nacional hagin projectat el barri com a ganxo cultural. Tampoc li sembla malament l'atractiu que tenen per als joves les naus reconvertides en discoteques.«Malgrat les molèsties que causen als veïns. És el preu que hem de pagar. Entenc les dues parts i, en certa manera, m'agrada estar enmig d'aquests dos mons. M'encanta que vingui gent de fora a disfrutar del barri, però també em fastiguegen les molèsties», assegura.

Núria Ribó assegura que al seu barri hi ha de tot,«fins i tot un sabater que arregla el calçat meravellosament bé. Només hi trobo a faltar una pastisseria, perquè a la que acostumava a anar va tancar», lamenta.«Aquí hi he fet el meu espai i ja no me'n moc. Hi estic súper a gust. Ara em sembla que la perfecció és tenir un peu a cada costat de l'oceà, per mi aquesta és la millor manera de viure», assegura la periodista. Entre Nova York i Barcelona, entre el Soho novaiorquès i Sant Martí, bitllets d'anada i tornada.