Yolanda Ramos: "El barri del Poble-sec i El Molino són un mirall de la vida"

El 14 de novembre de 1997, mentre les estrelles d'El Molino es preparaven per fer pujar el seu número a l'escenari una nit més, es va comunicar a tots els treballadors el tancament del llegendari local d'espectacles del Paral·lel aquella mateixa nit. Yolanda Ramos, vedet del mític espai escènic, hi era.«Ens van donar mitja hora per recollir-ho tot»,recorda. «Vam començar a agafar coses, però no podíem amb tot. Jo vaig demanar als propietaris d'un comerç veí que em guardessin algunes caixes», explica Ramos, a qui hi va haver una cosa que la va impressionar molt.«Jo feia quatre anys que era a El Molino, però Antonio Vargas, que en feia 30, aquell dia va sortir del teatre amb les mans buides. Tota la seva vida estava al seu camerino i ho va deixar tot allà. En canvi, els joves no sabíem com fer-ho per endur-nos les coses», assenyala l'actriu.

Yolanda Ramos havia descobert el Poble-sec gràcies a aquella feina que, al principi, reconeix, no va ser gens senzilla.«No m'agafaven en cap càsting i vaig venir a El Molino. Però això era molt fort.¡És que portaves els pits a l'aire!, puntualitza l'exvedet.«Afortunadament, t'hi anaves acostumant», afegeix qui, més tard, es donaria a conèixer com a actriu còmica a la televisió, en programes com Homo Zaping o El club del chiste, tots dos emesos per Antena 3, que està a punt d'estrenarSeñoras que...,on actua Ramos.

Pur teatre

De mica en mica, l'activitat a El Molino es va anar convertint en un important nexe d'unió amb el barri, de manera que avui Yolanda Ramos no aconsegueix separar alguns atractius dels dos espais.«El Poble-sec és una mica com El Molino, un mirall de la vida mateixa. S'hi barreja el que és més cool, el més senzill i el més pintoresc», descriu l'actriu.

«A El Molino vaig aprendre que avui pots estar dalt de tot, i demà ja ni hi ets»,afirma. «Obrir cada dia un teatre és difícil», diu Ramos, que després d'uns anys de sentir pena cada vegada que passava per davant del teatre tancat, es va alegrar molt de tornar a veure girar, una altra vegada, les aspes d'El Molino, en què Ramos va entrar a ballar el 1993.«Aquest lloc té alguna cosa especial. No sé què és però ho té. A més a més de ser preciós i tenir molt d'encant, abans també en tenia, s'hi fa pur teatre»,diu.

Una tarda, la porta d'El Molino es va obrir i un jove de 22 anys, Andreu Monte, va entrar a demanar feina com a ballarí. «Es va quedar cinc anys a El Molino, abans de continuar fent carrera en altres companyies», explica Ramos, que va acabar entaulant una sòlida amistat amb aquell noi. «Durant molt de temps va ser com el ninot indultat. Feien fora gent, però ell sempre se'n salvava. I a la tintoreria de la seva família, on avui treballa, sempre ho saben tot d'El Molino. No sé d'on treuen la informació, però són els primers a saber-ho tot»,declara l'actriu. Ramos recorda com a l'acabar les funcions pujava amb aquell ballarí fins al castell de Montjuïc, en el seu Ford Fiesta, i llavors tots dos s'asseien a contemplar el port de mercaderies de Barcelona i el mar, allà on la ciutat s'acaba.

Ara,Ramos pot disfrutar més del barri i fer tot el que aquells tardans horaris dels espectacles no li permetien fer. Fa dos anys, l'actriu es va comprar un pis al Poble-sec, consolidant la seva atracció i afecte per un barri que compara amb un torrent.«Els carrers del Poble-sec neixen a la muntanya i van a desembocar, tots, a l'avinguda del Paral·lel, que acaba sent, com una Rambla», descriu.

Fum entre els núvols

Notícies relacionades

«La plaça on visc és un poble dins del poble de Sants»

El dia favorit de Terenci Moix

En aquell Poble-sec que està delimitat pel mar i la muntanya, l'actriu només hi troba a faltar botigues de moda.«És l'única cosa que surto a buscar a altres barris -apunta Ramos-. Pel que fa a la resta, ho tinc tot aquí». Embarassada de cinc mesos i actualment bastant instal·lada a Madrid, Ramos afirma que, quan és allà, troba a faltar«els amics, el mar i les olors pròpies d'aquesta ciutat».

Quan s'allunya de Barcelona i deixa enrere el seu barri, hi ha una imatge que s'emporta.«Quan voreges el cementiri de Montjuïc, des de la Ronda Litoral, moltes vegades veig el fum que jo m'imagino que és el que desprenen les cendres de la incineració (a la meva àvia la van incinerar allà). Aquell fum que es barreja amb els núvols em fa pensar en el final de la ciutat, del barri i de la vida»,diu Yolanda Ramos, una actriu còmica a qui el que la fa riure«són les debilitats de la gent que es creu perfecta i poderosa».