Botigues encantades

Els comerciants dels Encants Nous es preparen per bufar espelmes. Ja estan dissenyant els projectes que posaran en marxa per celebrar l'any que ve el 80è aniversari de la ubicació d'aquest centre comercial del carrer de València, 534, on un cartell anuncia: Encants Nous. Hi trobarà de tot. La veritat és que hi ha de tot, però les vendes han conegut millors temps. En això hi estan d'acord els titulars dels 70 comerços en actiu. Per això les iniciatives per celebrar l'aniversari passaran per dinamitzar la facturació.

Escissió dels Encants Vells

El president de l'associació de comerciants dels Encants Nous, Xavier Jové, descriu la situació: «L'últim any ha sigut molt dolent». A més d'atribuir-ho a la crisi, ho atribueix també «al terror que li ha agafat a la gent per la situació econòmica». «Estem malament però no tothom està sense feina i, no obstant, tots hem tancat l'aixeta de la despesa», afegeix.

Els Encants Nous va ser una mena d'escissió dels Encants Vells. Als anys 30 del segle passat, un grup de comerciants van decidir que volien obrir cada dia de la setmana, cosa que no passava als Encants Vells, i a més a més volien ubicar-se en un lloc fix perquè a mesura que la ciutat de Barcelona creixia als comerciants dels Encants Vells els anaven traient a l'extraradi. Amb la idea d'instal·lar-se definitivament en un emplaçament i amb l'objectiu d'aixecar la persiana tots els dies laborables, van llogar un terreny.

El solar, situat entre els carrers de València, Dos de Maig i Enamorats, havia estat propietat del centre esportiu Martinenc, i s'utilitzava com a camp de futbol. I, el 1931, els botiguers van deixar de ser nòmades. Al principi, les vendes es realitzaven a l'aire lliure i cap al 1950 van passar a un recinte tancat. El centre va viure llargues èpoques d'esplendor. Ele­gien cada any la pubilla dels Encants Nous i fins i tot tenien un grup de teatre propi, El Quadre Escènic.

Aquestes activitats s'han anat quedant pel camí. Rosa Puig, propietària de la Camisería Camps, pertany a la tercera generació que es fa càrrec del negoci. «Fa 15 anys a la parada érem vuit persones i no donàvem l'abast i ara estic jo sola», apunta. Per a ella la decadència va començar amb «l'entrada de ­l'euro».

Joaquín González i Ana Sancho, que porten les regnes de Mobiliario Sancho, afirmen que les vendes han caigut entre el 10 i el 15% respecte a l'any passat tot i que les botigues de mobles del centre comercial tenen fama «pels preus ajustats», sentencia.

Notícies relacionades

«La plaça on visc és un poble dins del poble de Sants»

El dia favorit de Terenci Moix

A la Corsetería Ribot hi ha treballat durant 59 anys María García García. Ara el seu fill està al capdavant del negoci. María García ­afirma que «és un moment molt difícil per a tothom. No surten els números i el comerciant que és gran tanca el negoci». Alguns locals que abaixen la persiana es converteixen en magatzem i encara que se'ls hagi donat una altra utilitat la sensació és que van tancant. En una cantonada del laberíntic centre ­comercial hi ha la botiga Susana, que s'anuncia amb el cartell Bromes per a comiats de solter i soltera. A l'aparador criden l'atenció «unes calcetes vibradores amb comandament a distància».

Als múltiples passadissos, en què domina el disseny que va triomfar als anys 60, s'apinyen botigues de tota mena, encara que proliferen les de roba, complements de la llar i mobiliari. També hi tenen cabuda joieries, antiguitats i herboristeries. Tot tipus de comerços units ara per un aniversari.