Innovació i sostenibilitat

Un edifici de Cornellà inspira els primers equipaments públics metropolitans de fusta

  • L’Àrea Metropolitana de Barcelona, amb Ripollet, Montcada i Reixac, Sant Vicenç dels Horts i Tiana, impulsa un arxiu, dues escoles bressol i un institut fets d’aquest material

  • S’inspiren en l’experiència del premiat edifici PISA de Cornellà per a «innovar, apostar per la sostenibilitat i impulsar un model de quilòmetre zero»

Un edifici de Cornellà inspira els primers equipaments públics metropolitans de fusta

ACN

1
Es llegeix en minuts
El Periódico

L’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), conjuntament amb els ajuntaments de Ripollet, Montcada i Reixac, Sant Vicenç dels Horts i Tiana, ha impulsat la construcció dels primers quatre equipaments públics fets amb estructura de fusta, provinent del País Basc.

Després de l’experiència exitosa i inspiradora de l’edifici PISA de Cornellà de Llobregat, una promoció de vivenda de protecció oficial que ha guanyat premis d’arquitectura, s’ha procedit a fer l’Arxiu Municipal de Ripollet, l’escola bressol El Viver de Montcada, l’escola bressol El Petit Mamut de Sant Vicenç dels Horts i l’ampliació de l’institut de Tiana. En total s’ha destinat una suma de 6,7 milions d’euros.

Està previst que l’Arxiu Municipal de Ripollet s’acabi previsiblement a la tardor i l’institut de Tiana «està gairebé finalitzat», segons fonts de l’AMB, que indiquen que «l’escola bressol es troba en procés d’execució i l’escola bressol està en fase de projecte».

«La fusta a l’àrea metropolitana és present en tots els processos, des del planejament de valorar la del Parc de Collserola fins a la projecció per complir amb els protocols de sostenibilitat», explica Antoni Farrero, enginyer de muntanya, ambientòleg i coordinador general de l’Oficina Tècnica de Gerència de l’AMB.

Segons afegeixen fonts de l’AMB, «l’ús de la fusta en els edificis permet innovar amb un sistema prefabricat que permet tenir més control de l’obra, apostar per la descarbonització i la sostenibilitat, servir-se de l’efecte regulador tèrmic de la mateixa fusta i impulsar el model de quilòmetre zero».

Aposta per la fusta de bosc

Els esmentats objectius coincideixen amb el reconeixement europeu de la metròpolis de Barcelona com a Ciutat Europea del Bosc 2022, un certamen de l’European Forest Institute (EFI) que avala la gestió metropolitana dels espais naturals.

Notícies relacionades

En l’àmbit metropolità, els projectes més importants passen pel Pla Especial de Collserola (Pepnat), que incorpora la gestió forestal per millorar la salut dels boscos; la construcció de l’edifici PISA; la construcció de calderes de biomassa a municipis com Pallejà , Corbera i Torrelles de Llobregat; així com dissenyar i gestionar de manera integral els parcs i platges introduint la fusta com a element d’ús habitual.

Llegeix totes les notícies de Cornellà de Llobregat a EL PERIÓDICO Cornellà