Les empreses de lloguer de cotxes hauran d’assumir el cost de gestionar una multa o un informe, després d’una sentència ferma contra Sixt

Les empreses que es dediquen a llogar vehicles (normalment a prop de ports, aeroports i estacions de tren) hauran de començar a assumir determinats costos que fins ara carregaven al client. Així ho estableix una sentència (ja ferma) de l’Audiència Provincial de Biscaia que ha declarat nul·les les clàusules a través de les quals Sixt Rent a Car feia responsable el client de pagar els càrrecs associats a la gestió d’una multa, un sinistre o un fotoperitatge. És a dir, que a part d’abonar la multa o els desperfectes del vehicle, el contracte el forçava també a pagar qualsevol despesa de gestió associada a una sanció o un accident. Aquesta decisió judicial no només gira la truita i responsabilitza la companyia d’aquest cost, sinó que l’obliga a tornar als clients les quantitats que s’hagin abonat per aquests conceptes fins ara.

De moment, això implica només Sixt, que és el cas concret que va motivar la demanda presentada per la Federació de Consumidors i Usuaris (CECU) i l’Associació de Persones Consumidores i Usuàries Basca (EKA/ACUV). La qüestió és que una decisió judicial d’aquest tipus estableix una base sobre la qual es podria reclamar judicialment contra qualsevol altra companyia del sector.

Fonts de CECU asseguren que és una pràctica molt estesa entre les principals empreses del mercat i que l’associació té, de fet, la intenció de vigilar com es comporta la resta arran d’aquesta sentència. Si és necessari, diuen, contemplen fins i tot denunciar-les.

 «El tribunal determina que el que l’empresa va qualificar durant el procés com a ‘serveis prestats’ són, en realitat, part dels costos operatius de l’activitat empresarial que carrega la professional predisponent a l’arrendatari del vehicle quan ha de tramitar una multa o un informe de sinistre», especifica la CECU en un comunicat. «Però la mercantil incorre en aquestes despeses o costos, no per un servei prestat o sol·licitat pel client, sinó al complir una obligació legal pròpia, que li correspon per ser la propietària del vehicle (la de notificar l’infractor) o en el seu propi i exclusiu benefici (quan gestiona la reclamació de danys)», detalla l’organisme, citant literalment la sentència.

Casos concrets

Dit d’una altra manera: és la persona que lloga un cotxe la que ha de pagar una multa si ha comès una infracció, però no tindria per què encarregar-se ella també dels –en aquest cas– 44 euros que cobrava Sixt pels tràmits derivats de la gestió de pagar-la. «Es declara abusiu perquè aquesta identificació [del conductor per posar-li la multa] és una obligació legal de l’empresa, que no suposa cap benefici per als clients i el cost de la qual no se’ls pot traslladar», raona l’associació

Notícies relacionades

La meitat dels treballadors es jubilen abans de complir 65 anys

Saldos per rebaixes

El mateix passa en el cas de tenir un sinistre. Una de les clàusules conflictives establia un càrrec d’entre 44 i 100 euros per «gestió de l’expedient», una afirmació «genèrica» –diu la CECU– que, segons el tribunal, no especifica quin servei presta. «Aquest càrrec tampoc suposa un benefici per a la persona consumidora, però sí per als interessos de l’empresa», asseguren.

«Les empreses poden repercutir, en tot o en part, els costos que els suposa posar en el mercat un producte o un servei», ultima el text. «El preu s’ha d’expressar amb claredat i transparència perquè el client sàpiga quina serà la càrrega econòmica que li suposa contractar-lo», adverteix la CECU. El que no es pot fer, acaba citant la sentència, és «repercutir part d’aquests costos operacionals mitjançant ‘càrrecs administratius’, inclosos en condicions generals de la contractació, perquè llavors les clàusules que els fixen s’han de qualificar com a abusives per falta de reciprocitat, al no correspondre el pagament amb serveis dels quals es beneficia el client de forma recíproca».