Albert Asenjo: «Quan hi ha bones onades véns, sí o sí»

Hi ha un abans i un després del viatge a les Canàries. Hi va anar amb els seus pares, fa vuit anys. Mentre ells feien submarinisme, Albert Asenjo (Barcelona, 1991) va optar per fer una activitat més moguda: surfejar. Quan van tornar a casa, va seguir practicant el seu esport de sempre, el waterpolo, al màxim nivell, però el seu flirteig amb les onades del mar va anar a més. Avui ensenya a surfejar a la Barceloneta a veïns i turistes de totes les edats.

-¿Com van ser els seus inicis surfers  a la Barceloneta?

-Vaig començar amb una planxa prestada per un amic. Venia a la platja des del meu barri, Sants, carregat amb la planxa. La pujava a l'autobús i la gent em mirava estrany (rialles).

-El devien mirar estranyats al bus perquè a Barcelona no hi ha gaires onades.

-Aquesta és la idea que té molta gent, però en realitat es pot practicar el surf perfectament. La temporada d'onades bones és del setembre al maig, i ja va bé perquè és quan hi ha menys gent a la platja.

-¿Què tal la convivència amb els banyistes i altres usuaris de la platja? 

-La convivència no és fàcil perquè a Barcelona hi falta molta cultura de surf. El gran boom, la massificació de surfistes, va començar fa cinc anys i encara ens estem fent un lloc.

-¿No queda clara la seva zona?

-No gaire, i això provoca algunes incidències, de poca importància però desagradables. L'altre dia, per exemple, un senyor molt mal educat va tirar una nena del nostre campus que anava a sobre d'una planxa de pàdel surf. Deia que no podíem ser allà.

-Difícil solució.

-En algunes platges del nord d'Espanya hi ha zones delimitades, de 200 metres, per separar els surfistes de la resta d'usuaris.

-Vostè és professor de l'escola de surf Pukas Eskola (passeig de Joan de Borbó, 93), fundada fa més de 30 anys al País Basc.

-Sí, aquesta empresa neix l'any 79 a Zarautz, on hi ha molta tradició surfera.

-¿Per què van pensar en Barcelona per obrir la seva cinquena escola? Totes estan al nord, excepte aquesta.

-Suposo que hi van veure una bona oportunitat. Aquí hi ha onades i, sobretot, hi ha molta afició al surf, cada vegada més.  L'estiu passat vaig estar treballant en una escola Pukas del nord i tenia molts alumnes catalans.

-I a Barcelona, ¿quin tipus de clientela tenen?

-Va per temporades. Durant l'any tenim molts clients habituals, que lloguen o demanen classes amb un monitor. A l'estiu tenim més turistes i nens, perquè organitzem intensius per a xavals de 5 a 16 anys.

-¿Amb 5 anys ja comencen? 

-Sí. El més important és que sàpiguen nedar molt bé. Si a més són espavilats i valents, poden començar a surfejar sense problemes. Aquest esport no té edat. A Austràlia pots veure nens molt petits i senyors molt grans.

-¿Ha viatjat molt buscant l'onada perfecta?

-Sí, arriba un punt que la teva vida gira al voltant del surf. L'any passat vaig estar amb la meva parella de vacances a Indonèsia i ara tornarem a Austràlia, on tenim amics, per passar-hi una temporada.

Notícies relacionades

Cop de volant al 'vintage'

«Els que vinguin al concert seran mecenes de la ciència»

-Està enganxat.

-Sí. Suposo que crea addicció perquè saps que no ho pots fer sempre, sobretot a Barcelona. Aquí el dia que hi ha bones onades, véns sí o sí. Tant hi fa si plou, neva o tens un examen. H