Només el 86% dels catalans de 17 anys segueixen escolaritzats, quatre punts per sota de la mitjana espanyola

Només el 86,3% dels adolescents catalans de 17 anys segueixen escolaritzats, gairebé quatre punts percentuals per sota de la mitjana espanyola, que està en el 90%, i molt per darrere de territoris com Navarra (100%) i el País Basc (97,5%). Xifres alarmants que són encara més preocupants entre l’alumnat vulnerable: un 30% no continua estudiant més enllà de quart d’ESO.

Un nou informe de la Fundació Bofill confirma que l’elevat abandonament escolar prematur [percentatge de joves entre 18 i 24 anys que no han obtingut cap títol d’educació postobligatòria i que no està estudiant] a Catalunya es deu en gran manera al nombre de joves que no accedeixen a la postobligatòria just acabar l’ESO.

L’any 2020, el 61% dels alumnes de 19 anys que havien deixat els estudis ho havien fet principalment a l’acabar quart d’ESO. Només en un any, 9.905 joves no van transitar cap a batxillerat o cicles formatius.

Una altra dada a tenir en compte és que la meitat dels alumnes que no transiten cap a l’educació postobligatòria s’han graduat a l’ESO, xifra que deixa en evidència que obtenir el títol no significa obligatòriament no abandonar de manera prematura. En el curs 2019-2020 –sempre segons remarca l’informe de la Fundació Bofill presentat aquest dijous– prop de 5.500 alumnes que havien obtingut el graduat no van iniciar els estudis postobligatoris.

Qüestió de classe

L’alumnat amb necessitats educatives específiques per raons socioeconòmiques o d’origen abandona tres vegades més que l’alumnat sense aquest condició. L’alumnat estranger abandona dues vegades més que l’autòcton.

Mirant una divisió per gènere, tot i que els nois ho deixen 1,4 vegades més que les noies, un percentatge significatiu de les noies de nacionalitat estrangera o en situació de vulnerabilitat no transiten cap a l’educació postobligatòria similar al dels nois.

Mesures necessàries

Des de la Fundació Bofill insisteixen que és necessari que Educació dirigeixi la seva política contra l’abandonament escolar cap a la reducció del nombre de joves que a l’acabar l’ESO no inicien estudis postobligatoris i proposen mesures com plans individualitzats d’orientació educativa i acompanyament a la transició educativa en tots els centres de secundària des del primer cicle de secundària obligatòria fins al segon curs de la postobligatòria, una cosa que ara no passa, com denuncien des dels centres d’FP.

Notícies relacionades

Quan el futur acadèmic depèn del color de la teva pell

El forat de l’escola catalana: urgeixen professors d’origen migrant

Reclamen, a més, altres mesures com ampliar els dispositius d’educació inclusiva en l’educació postobligatòria per donar resposta a les necessitats formatives de l’alumnat NESE, especialment aquells amb necessitats educatives especials.

Reduir la segregació

Una altra de les possibles solucions hauria de passar per reduir els nivells de segregació i concentració d’alumnat que abandona a quart d’ESO en determinats centres, aplicant mesures de desagregació: identificar els centres que durant un període sostingut mostren els nivells d’abandonament a 4t d’ESO i adoptar mesures com la limitació de la reserva de places d’alumnes NESE i de matrícula viva o incrementar extraordinàriament els recursos econòmics, docents i no docents als centres de màxima complexitat d’acord amb les necessitats dels centres o posar en marxa ajuts econòmics a l’alumnat vulnerable per compensar les barreres en la transició a l’educació postobligatòria, amb un programa de beques salari i ajudes de transport.