La mandíbula de Banyoles podria ser del primer ‘sapiens’ d’Europa

La mandíbula de Banyoles (Girona) va pertànyer a un ‘Homo sapiens’ que va habitar aquest espai de la península Ibèrica entre fa 45.000 i 65.000 anys, fet que el converteix en les restes òssies més antigues a Europa atribuïdes a un humà anatòmicament modern. Així ho determina un estudi publicat a la revista científica ‘Jounal of Human Evolution’, en el qual han participat científics nord-americans i espanyols.

Segons informa el Museu de l’Evolució Humana en un comunicat emès aquest dimecres, la mandíbula de Banyoles va ser descoberta en una pedrera el 1887 i ha sigut estudiada per diferents investigadors des d’aleshores. El fòssil s’ha datat entre fa 45.000 anys i fa 65.000 anys, una cosa que generava incertesa entre els investigadors, ja que es pensava que en aquell període de temps Europa estava ocupada exclusivament pels neandertals. És per això que la mandíbula de Banyoles va ser assignada inicialment a aquesta espècie, malgrat que la seva morfologia no era la d’un neandertal típic.

Imatges de TAC

En el nou estudi, que utilitza imatges obtingudes per mitjà del TAC, s’han reconstruït a l’ordinador les parts que li falten al fòssil, de manera que han pogut obtenir un model virtual tridimensional que s’ha comparat amb altres fòssils utilitzant una tècnica coneguda com a Morfometria Geomètrica. A partir d’aquestes noves anàlisis, el paleontòleg Juan Luis Arsuaga es mostra categòric respecte de l’espècie a què va pertànyer la mandíbula de Banyoles: «No és un neandertal. És en gairebé tota la seva morfologia un humà modern».

L’expert, tanmateix, matisa que «no s’aprecia l’existència d’un mentó (barbeta), per la qual cosa no pot descartar-se que tingui algun avantpassat neandertal. El fòssil d’‘Homo sapiens’ considerat fins avui el més antic d’Europa era el conegut com a ‘Pestera cu Oase 1 a Romania’ però nosaltres afirmem que Banyoles és més antic», afirma.

Hipòtesi per confirmar

Notícies relacionades

¿Per què algunes persones necessiten posposar més vegades el despertador? La ciència té una resposta (i afecta més les dones)

¿Per què els mosquits sempre et piquen a tu? La ciència ja té la resposta

Els autors d’aquest estudi, entre els quals s’inclou el director científic del Museu de l’Evolució Humana, Juan Luis Arsuaga, Ignacio Martínez, de la Universitat d’Alcalá de Henares, o Julià Maroto, de la Universitat de Girona, indiquen que la reassignació taxonòmica –canvi d’espècie– que proposen per a Banyoles podria comprovar-se per mitjà d’anàlisi d’ADN antic o de proteòmica.

Per això els autors planegen posar el TAC i el model 3D de Banyoles a disposició d’altres investigadors perquè puguin incloure’ls en futurs estudis comparatius, promovent l’accés obert als espècimens fòssils i la replicabilitat dels estudis científics.