Científics desenvolupen injeccions de nanopartícules per ensenyar al sistema immunitari a "buscar i destruir" cèl·lules malaltes

Segons expliquen els impulsors d'aquest treball, en els darrers anys en centres de recerca i hospitals de tot el món s'han començat a desenvolupar teràpies CAR-T en què s'extreuen cèl·lules immunitàries del pacient, es modifiquen genèticament al laboratori perquè reconeguin cèl·lules canceroses i després es tornen a introduir en l'organisme de la persona malalta. Els experts afirmen que, tot i que aquest mètode ha aconseguit resultats espectaculars en alguns tipus de leucèmia, també presenta importants limitacions, ja que requereix instal·lacions altament especialitzades, processos de fabricació personalitzats per a cada pacient, diverses setmanes de treball abans de poder-se administrar i un cost elevat per tractament. D'aquí que, defensen els científics darrere d'aquest treball, sigui urgent buscar alternatives que permetin aconseguir un efecte similar d'una manera molt més senzilla.

La solució proposada consisteix en el desenvolupament de diminutes nanopartícules fabricades amb polímers biodegradables. Aquestes partícules s'injecten en l'organisme i estan dissenyades per localitzar i entrar en contacte amb les cèl·lules T, un tipus de glòbul blanc responsable de reconèixer i eliminar amenaces en el cos. Un cop dins d'aquestes cèl·lules, les nanopartícules alliberen una càrrega d'ARN missatger (ARNm). Aquest material genètic actua com una sèrie d'instruccions moleculars que indica a les cèl·lules T com produir nous receptors capaços d'identificar cèl·lules B anòmales, implicades en diverses malalties com la leucèmia o el lupus. Segons expliquen els científics de la Johns Hopkins, liderats per Jordan Green i Jonathan Schneck, gràcies a aquesta tècnica les nanopartícules són capaces de convertir temporalment les cèl·lules T en una mena de "caçadores" de cèl·lules malaltes.

Disseny senzill i biodegradable

Una de les característiques més destacades d'aquesta tecnologia és la senzillesa del seu disseny. Els científics afirmen que les nanopartícules desenvolupades estan formades únicament per tres components principals, cosa que en facilita la fabricació i podria permetre produir-les a gran escala. El primer és un polímer biodegradable que es degrada de manera natural en contacte amb l'aigua, alliberant el material genètic que transporta i desapareixent després sense deixar residus en l'organisme. A aquesta estructura s'hi afegeixen dos anticossos que funcionen com un sistema de guia per localitzar i activar les cèl·lules T del sistema immunitari. Els experts afirmen que l'estructura d'aquestes nanopartícules permet transportar les instruccions genètiques per ensenyar a les cèl·lules T a accelerar la seva lluita contra les cèl·lules nocives del cos. "Han calgut cinc anys per assolir aquest èxit", afirma Green.

Notícies relacionades

Barcelona lidera un projecte per estudiar el cultiu d’espirulina a l’espai i veure si es podria incloure en futurs menús marcians

Una anàlisi de sang podria predir la demència en dones fins a 25 anys abans de l’aparició dels primers símptomes

Les primeres proves per avaluar el funcionament d'aquest tractament es van fer en ratolins. Segons es recull a l'article publicat aquest dimecres, les anàlisis apunten que la teràpia actua amb rapidesa. Després d'una sola injecció de les nanopartícules, els científics van observar que amb prou feines 24 hores havien desaparegut al voltant del 95 % de les cèl·lules B objectiu presents a la sang dels animals. Una setmana després del tractament, la quantitat de cèl·lules B a la sang havia tornat a augmentar fins a aproximadament la meitat del seu nivell original. Segons els investigadors, aquesta recuperació parcial suggereix que la teràpia es podria regular amb relativa facilitat, ajustant la intensitat de la resposta immunitària mitjançant noves dosis si fos necessari.

Els experts afirmen que, després dels bons resultats d'aquestes primeres proves, pretenen continuar investigant l'ús d'aquests compostos. De moment encara no es contemplen estudis clínics en humans, sinó continuar investigant als laboratoris fins a posar a punt la tecnologia. En un futur, afirmen els científics, aquestes injeccions de nanopartícules podrien millorar els tractaments immunitaris, reduir els costos i facilitar l'accés dels pacients a aquestes tecnologies. Tot i que encara queda camí per recórrer abans de la seva aplicació clínica, el treball suggereix que algun dia seria possible programar les defenses de l'organisme mitjançant simples injeccions intel·ligents.