‘Happy slapping’, el perillós repte d’agredir menors per ‘likes’: "Multiplica la humiliació per a la víctima"

La violència entre menors ja no només s’exerceix, sinó que s’enregistra, es viralitza i es converteix en vídeo. Una bufetada és sinònim de likes. Més violència, més interaccions. Per desgràcia. Fins que el vídeo s’esborra de la plataforma. És el fenomen conegut com a 'happy slapping' (bufetada feliç, en anglès), el perillós repte viral de filmar agressions a joves a canvi de ‘m’agrada’ a les xarxes socials.

Només uns dies després de l’episodi violent al sud de Gran Canària, l’escena es va repetir a La Palma. Un grup de menors, una víctima, una pallissa, un vídeo amb milers de reproduccions. En aquesta ocasió, diverses adolescents donen puntades de peu, cops de puny i estirades de cabells a una altra, que cau a terra sense poder defensar-se.

La Policia Nacional alerta de l’auge d’aquests vídeos de violència digital, en un context en què l’accés precoç a les xarxes socials i als dispositius mòbils facilita la gravació i la difusió immediata de continguts.

Pràctica estesa

Happy slapping no és un fenomen nou, però sí cada vegada més comú. El seu nom és ben lluny de representar la innocència. Va començar al Regne Unit el 2005 i, durant 20 anys, s’ha estès amb un únic objectiu: gravar una agressió física, verbal o fins i tot sexual i difondre-la a internet a través de xarxes o aplicacions de missatgeria.

Això genera –adverteix la Policia Nacional– un perjudici que transcendeix el moment de l’atac i "s’amplifica a través de la difusió i la viralització del contingut". "La finalitat sol ser guanyar popularitat o likes a internet, tot i que per a la víctima suposa una doble victimització: primer l’agressió en si i després la humiliació pública que es pot perpetuar en el temps", subratllen els agents.

"El happy slapping és una pràctica molt estesa entre els menors que traspassa les fronteres del món físic i real per difondre’s de manera massiva en el món digital", explica Juan Cristóbal Cabiedas Pedraza, inspector de la Policia Nacional amb més de 28 anys d’experiència en tasques de seguretat ciutadana, investigació i prevenció de la delinqüència.

Cabiedas demana fomentar la "capacitat crítica i l’ús responsable de les xarxes" perquè els adolescents siguin conscients de l’abast de les accions. "Els menors, a partir dels 14 anys, tenen responsabilitat penal, i les conseqüències els poden afectar fins a la vida adulta. La violència no té cabuda en cap espai", recorda.

Però no només la Policia alerta de l’augment de la violència. La memòria de la Fiscalia General de l’Estat del 2025 advertia que el 2024 es van registrar 12.563 delictes de lesions comesos per menors, cosa que suposa un increment del 8% respecte de l’any anterior. En aquest mateix any es van iniciar 120 causes per homicidi o temptativa d’homicidi comesos per menors, un 18,8% més que el 2023, una evolució que el Ministeri Fiscal vincula a dinàmiques de grup i a una escalada en la gravetat dels comportaments violents entre joves.

Dades d'agressions de la Fiscalia

A Las Palmas, fins al desembre del 2024, es van incoar dotze expedients de menors per delictes de màxima gravetat; sis d’aquests per agressió sexual, dos per homicidi i tres per delictes contra els drets dels estrangers.

A Santa Cruz de Tenerife, la Fiscalia de Menors adverteix de "procediments de més complexitat", amb 114 agressions sexuals, un assassinat i una temptativa d’homicidi. La violència no es queda només a les xarxes.

L’òrgan posa el focus també en l’augment de delictes comesos o difosos per via informàtica. Un informe publicat el 2025 per la Fundació ANAR assenyala WhatsApp (66,4%), Instagram (50,5%) i TikTok (49,5%) com els principals canals en què es produeixen o es difonen aquestes situacions.

Aquest mateix document recalca la presència creixent de la intel·ligència artificial en aquest tipus d’agressions: el 14,2% dels casos de ciberassetjament inclou l’ús d’IA, principalment per crear imatges, vídeos o àudios falsos de la víctima o per suplantar-ne la identitat. De fet, el Govern espanyol ha sol·licitat a la Fiscalia que investigui les xarxes socials per la generació de pornografia infantil, encara que sigui mitjançant IA.

Notícies relacionades

La Fiscalia no veu delicte en l’actuació dels membres del comitè d’eutanàsia de Noelia

Cau una banda que suplantava hereus per apropiar-se de pisos al Baix Llobregat

Un informe de l’Executiu publicat al febrer revelava que només Grok, la intel·ligència artificial de X (abans Twitter), va generar en onze dies més de tres milions de nus i, d’aquests, 23.000 eren de menors.

Per lluitar contra la violència –i conscienciar– la Policia Nacional i la fundació SOL han llançat la campanya 'Somos su mejor red' per protegir la infància i recordar que quan una agressió s’enregistra i es difon, la humiliació es multiplica per l’exposició pública i els comentaris.